Xavier Garí. El president dels Estats Units, Barack Obama, ha anunciat aquesta matinada amb orgull i clara satisfacció, que Bin Laden ha estat assassinat per ordre seva a mans de la CIA. La seva Secretària d’Estat, Clinton, l’expresident nordamericà, Bush, el primer ministre britànic, Cameron, la canceller alemanya, Merkel, i el primer ministre italià, Berlusconi, han estat els que han tingut més pressa per a felicitar-se per la mateixa notícia. Amb alta sorpresa he rebut aquesta reacció envoltada del fervor popular de ciutadans d’Estats Units que sortien al carrer per a celebrar-ho.

Em pregunto si un president d’un país democràtic, que parla de llibertat i de justícia, i que només arribar a la presidència se li va atorgar ni més ni menys que el Premi Nobel de la Pau, pot aparèixer públicament amb la satisfacció tan evident que li proporciona un assassinat, encara que sigui de l’enemic número u del país. En termes jurídics, assassinar és un delicte. No sé per què a Guantànamo hi ha detinguts i torturats, alguns sense jutjar, sobre els que no s’ha pogut demostrar una participació directa en assassinats, i en canvi el mateix president Obama s’autoinculpa manifestant que ha donat l’ordre d’assassinar una persona, i no és considerat públicament delicte i la ciutadania surt als carrers de Washington i Nova York per a festejar-ho.

Moralment, qualsevol assassinat és reprobable i mai digne de celebracions. Com pot ser que ningú en la comunitat internacional occidental, ni el Secretari General de Nacions Unides (que s’ha limitat a reconèixer que la lluita contra el terrorisme ha arribat a “un punt d’inflexió”), s’hagi manifestat en contra d’una decisió “terrorista” d’un estament de l’espionatge d’un país democràtic (la CIA en el cas dels EUA). Va ocórrer el mateix amb l’assassinat del Che, així com del president xilè Allende sense anar més lluny, i tampoc li va estalviar un Nobel de la Pau a Kissinger. No per això és menys reprobable aquesta política que ni en secret, però menys encara en públic, hauria d’admetre aquestes actuacions i a més publicitar-les amb el festeig popular i la satisfacció de la diplomàcia internacional.

És clar que Bin Laden no és un sant, però els seus delictes han de ser jutjats i la seva vida respectada, si és que no li fem pagar amb la mateixa moneda el que va ordenar executar l’11 de setembre del 2001, i aleshores tots quedar al seu nivell, quan el que calia era distanciar-se de les seves maneres, i donar una lliçó al món de dignitat, de justícia i de pau. Ja la Guerra d’Iraq i la invasió i posterior Guerra d’Afganistan significaven reproduir el mateix terrorisme d’Al-Qaeda amb format oficial i militar, però algunes potències occidentals el van donar suport, i encara ara el matenen. Quan entendrem que la Pau no es pot imposar amb violència? Que les execucions, vinguin del terrorisme, de les guerres, d’Al-Qaeda o de la CIA, sempre han de ser rebutjables perquè vulneren el primer dels Drets Humans? Quan aprendrem que notícies com aquesta no poden significar el que Barack Obama ha manifestat aquesta matinada en començar el seu discurs: “Avui és un gran dia per a Amèrica”. En tot cas, no ho és per a la democràcia, per als drets humans i per al veritable significat de la justícia i la pau. Un assassinat no pot engendrar vida!

obama_bin_laden

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Doctor en Història (amb una tesi doctoral sobre el pacifisme), Màster en Història Comparada i Llicenciat en Història Contemporània. És Postgraduat en Cultura de Pau (especialitzat en Noviolència), en Resolució de Conflictes (especialitzat en Reconciliació) i en Acompanyament Espiritual (especialitzat en el dol i la pèrdua). Estudia Ciències Religioses a l’ISCREB. Es dedica a l’ensenyament a Jesuïtes Sarrià i a la docència i recerca a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya. Els seus camps de docència, investigació o activisme són la cultura de pau, els moviments socials, l’ètica global, les relacions internacionals, la història i les religions. www.xaviergari.com / www.culturadepau.org
Article anteriorSenyals de Futur?
Article següentEls jesuïtes demanen als polítics que no instrumentalitzin la immigració en campanya electoral

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here