15M y 22M: ¿Qué futuro político podemos construir?
Rafael Díaz-Salazar. Dos grandes explosiones políticas han tenido lugar en nuestro país entre el 15 M y el 22 M. ¿Estamos esquizofrénicos los españoles?. Es hora de dar respuesta a esta pregunta y de reflexionar sobre los antagonismos existentes entre ciudadanos que han tenido comportamientos bien diferentes. Hemos de preguntarnos qué manifiestan el 15 M y el 22 M.
De individuos siervos a ciudadanos precarios en lucha
En el primero de los casos, estamos ante la insurrección del “precariado”. Utilizo este término acuñado por Robert Castel para referirse al trabajador precario, al ciudadano que experimenta condiciones de vida cada vez más deterioradas. (more…)
Àfrica i la bala de plata
Josep F. Mària. La Vanguardia. A principis de maig he estat a París participant en una trobada sobre les empreses extractives a l’Àfrica. Des de diversos àmbits professionals, hem parlat de tres regions: el delta del riu Níger, la regió del llac Kivu, i la província del Katanga.
Al delta del Níger (Nigèria), els directius de les empreses petrolieres viuen tement segrestos que es resolen aviat però que acaben amb la vida dels seus acompanyants nadius. La desigualtat econòmica genera violència. Els impostos de les petrolieres no arriben a les comunitats locals: queden capturats per funcionaris o grups d’interès que pretenen representar el conjunt de la població. (more…)
Per què em pegues?
Per què em pegues? Per què no vas a cara descoberta? Per què no em mires als ulls?
Només sóc un ciutadà com tu, que somnia amb un món més just.
No tinc cap més lloc que la meva ciutat per ajuntar-me amb altres i de manera cívica dir als que passen que esperem fer un món millor.
No esperava aquesta càrrega policial i aquesta actuació difícil d’entendre des del nostre eslògan de pacifisme i serenitat.
No m’he cansat, no ens hem cansat, hem sofert una agressió totalment injusta.
Per què em pegues? Qui t’ha manat entrar en un espai comú i prendre’l així, amb violència, ferint-nos.
No heu fet sinó augmentar la nostra indignació, encara és més urgent una acció conjunta, esperançada i resistent.
Per què em pegues?
Tere Iribarren
De la primera carta de San Pablo a los Coringles
Jose I. Gonzalez Faus. La Vanguardia. Cuando os reunís para las primeras comuniones, eso ya no es celebrar la Cena del Señor. Porque una gran cadena comercial que encabeza tanto las listas de grandes beneficios como las de salarios y condiciones laborales injustas, acaba de publicar un espectacular folleto en papel “couché”, de 22 páginas, donde anuncia trajes para la primera comunión, entre 400 y 1000 €, con descripciones como: “vestido de fantasía, de seda, de organza, cuerpo bordado con torera, falda de gasa con vuelo”… para niñas y niños, rubitas ellas en su mayoría. También vestidos para niñas invitadas, cadenas y pulseras de oro, relojes Swacht o Viceroy, zapatos, libros de recuerdo, servicio de (more…)
Reflexionando el día de reflexión
Jesús Sanz Abad. Escribo estas líneas aprovechando la jornada de reflexión y siguiendo la recomendación de la Junta Electoral Central que nos invitaba a “reflexionar”. Digo esto porque no se qué estará pasando cuando este artículo se publique dado que, como decía hace unos días Oscar Mateos en su entrada, estamos viviendo un “cambio de época” o una “época de cambios” en la que aumenta la sensación de vértigo y aceleración ante la rapidez con la que se suceden los acontecimientos.
En todo caso, mi reflexión como no podía ser de otra manera, está relacionada con lo que empezó en Sol y se ha propagado por tantas ciudades de España y de otros lugares a un ritmo vertiginoso. (more…)
Democracia real, todavía no
Jose I. Gonzalez Faus. Bravo muchachos. Ya me sorprendía que no acabarais saltando un día. Pero todo tiene sus ritmos, y la indignación social también. No comparto eso de democracia real “ya”, porque tardará bastante. Pero agradezco vuestra proclama de que nuestra democracia es profundamente irreal, casi sólo virtual.
Quienes os critican desde sus butacas dicen que “no proponéis soluciones”, sin darse cuenta de que estáis haciendo un diagnóstico muy exacto. Y que, como pasó con el sida o con el cáncer, sólo cuando se tiene el diagnóstico podemos comenzar a buscar el remedio o la vacuna. (more…)
“Tenim la oportunitat de crear un món diferent”
Vídeos. Eulàlia Reguant, de Justícia i Pau, i Elvira Durán, de Cristianisme i Justícia analitzen des de l’acampada de Plaça Catalunya els esdeveniments actuals.
Què passaria si en lloc de dir …?
Víctor Codina sj. Els lingüistes ens ensenyen que les paraules mai són neutres, sinó que estan carregades de vida i sentit, no només donen nom a realitats sinó que connoten diferents significats, valors, relacions, afectes i cosmovisions. A vegades les paraules perden la seva força, amb l’ús es degraden i llavors és necessari resignificar-les. El mateix passa amb el llenguatge religiós.
Que passaria, si en lloc de dir “Déu”, diguéssim “Pare” (o “Mare” segons els contextos)? No només seríem més fidels al sentit de la paraula Déu al Nou Testament, sinó que la nostra dimensió religiosa es tornaria menys filosòfica, més filial i més fraterna, més càlida i confiada. (more…)
Època de canvis o canvi d’època?
Óscar Mateos. No descobreixo res de nou si afirmo que estem vivint un moment històric. No és només la magnitud de la crisi, són les convulsions socials i la intensitat amb què s’estan produint, són els nous mitjans i xarxes socials, els nous llenguatges, els nous relats… Símptomes tots de què alguna cosa, potser, està canviant en la nostra societat. Símptomes, potser, de què som enmig d’un terratrèmol i no només d’una simple crisi econòmica. Però això no ho dic jo, ho anuncien també alguns sociòlegs, i segurament, tots, des de la nostra quotidianitat percebem que alguna cosa profunda s’està produint. No sabem si bona o dolenta. Només intuïm que el demà ja no serà com l’ahir, que ens trobem, segurament davant un canvi d’època. (more…)
