Lucía Ramón. En una cultura que busca dreceres davant de qualsevol dolor, que no ens ensenya a respectar els temps de dol, que ens acostuma a viure en l’epidermis com a consumidors d’experiències, els relats pasquals són una interpel·lació per viure i sentir la vida d’una altra manera. Afronten la qüestió del sofriment com a part substancial de la vida, també de la vida espiritual. Com a àmbit de revelació en el qual pot irrompre l’esperança quan el dolor inevitable no s’eludeix, quan s’encara des de l’amor i des de la recerca radical de sentit.

En aquest horitzó hem de situar les llàgrimes de Maria Magdalena. La deixebla valenta que farà dol davant la tomba del Mestre –l’expressió més terrible que es pugui imaginar de les seves esperances sepultades– i es troba amb Jesús Ressuscitat. Diu la teòloga alemanya Dorethee Söelle que qui té fam i set de justícia travessa necessàriament períodes en què està completament exhausta, plena de tristesa i de dolor. Sovint, l’Esperit ens conforta i ens porta a la veritat per mitjà de les llàgrimes. Hem oblidat demanar a l’Esperit pel do de les llàgrimes, que és essencial per treure fora el que està dins i fer-ho visible i audible. Viure sense llàgrimes és l’expressió d’una cultura que és incapaç d’experimentar i expressar sentiments profunds. En canvi, con-sentir –admetre i compartir amb altres– la nostra tristesa i els nostres sofriments en Déu i obrir-nos al dolor de Déu pels que més pateixen, és el camí que Jesús, la divina Sofia, ens ha ensenyat per a ressuscitar, per a fer-nos més divins, més humans.

esperanzahttp://blogs.21rs.es/corazones/2010/12/13/la-esperanza-virtud-para-esta-vida/
T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Filósofa y teóloga laica. Profesora en la Facultad de Teología de Valencia, en la Cátedra de las Tres Religiones de la Universidad pública de esta ciudad y en EFETA (Escuela Feminista de Teología de Andalucía) vinculada a la Universidad de Sevilla. En estos centros imparte la docencia de Ecumenismo, Diálogo Interreligioso e Historia y Práctica de la Teología Feminista. Columnista habitual de la revista Vida Nueva. Ha sido secretaria de la European Society of Women in Theological Research. Ha participado en congresos internacionales de teología feminista y de ecumenismo en Zimbabwe, Estados Unidos, Inglaterra, Alemania, Italia, Argentina, Portugal, Suiza y Austria. Recientemente ha publicado «Queremos el pan y las rosas. Emancipación de las mujeres y cristianismo» de Ediciones HOAC.
Article anteriorDivendres Sant a Livermore
Article següentSenyals de Futur?

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here