Allunyats de la realitat?

Santi Torres. Posaré només un exemple del que parlava l’altre dia en relació als tòpics: el tòpic de què els polítics s’han allunyat de la realitat. A qui li toca per raons de treball  estar sovint en contacte  amb polítics de tendències ben diverses sap que, efectivament, això no és res més que un altre tòpic. El que precisament  un nota en l’actualitat és tot el contrari: els polítics viuen de fet massa enganxats a la realitat. Sí, massa condicionats per qüestions personals com les que ens afecten a tots (mantenir la feina, conciliar vida laboral i professional, …) i per qüestions que es deriven d’un moment de crisi que no saben com gestionar. A mi ja m’agradaria tenir més polítics “allunyats de la realitat”, es a dir, gent de pensament i d’horitzó ample, gent amb visió, llegits en història amants de l’abstracció i del pensament, gent de diàleg i de cultura, gent amb pensament propi i amb llibertat i decisió. Però en canvi, em trobo més aviat amb persones  espantades i condicionades per una “realitat” que se’ls menja. Preocupats perquè parlin bé d’ells els diaris, preocupats d’estar bé amb els sectors on es recolzen, preocupats per uns indicadors econòmics que ja no controlen, preocupats en mirar ni que sigui de reüll les enquestes. Preocupats i espantats. I a sobre s’han de sentir dir que viuen allunyats de la realitat!

Però el tòpic no és només fals sinó també perillós. Provoca reaccions com les d’aquell polític que per a diferenciar-se  decideix “parlar com la gent”, “apropar-se a la gent”, “fer seus els problemes de la gent”… i l’únic que fa es apropar-se a les realitats més radicalitzades per treure’n uns quants vots ni que sigui precisament a base de deformar la realitat de “tant que s’hi apropa”. Els populismes són avui més que mai una temptació i especialment en temes que per la seva complexitat necessiten d’abordatges molt menys simplificadors.

Per tant, reivindico un canvi de “tòpic”: que no es continuï repetint allò dels “cotxes oficials”, de la bombolla del poder, o dels sous astronòmics etc… Potser en determinats nivells es doni però no és pas el cas de la majoria ni és aquest el “problema” principal dels nostres polítics. El problema és que no saben que fer, i viuen tan desorientats com la resta: pressionats per una realitat que no els deixa gaire marge de maniobra.  O tots plegats disposem d’una mica de serenitat per fer la nostra feina, d’una mica de confiança, i d’una mica més de democràcia i poder, o no ens en sortirem. En aquest cas és bo no equivocar-nos d’enemic, ni que sigui a partir d’una simplificació que no té ni cap ni peus.

parlamenthttp://www.rtve.es/noticias/20100701/majors-reduciran-forma-ostensible-peliculas-catalunya/337959.shtml
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.