Sense democràcia econòmica no hi ha democràcia política

Declaració de cap d’any de CiJ. “L’any passat per aquestes dates esperàvem que la crisi que ens afecta fos una ocasió d’aprenentatge i de creixement. En acabar aquest any temem sincerament que no estigui sent així. Aquestes reflexions pretenen animar-nos a cobrar consciència de la nostra responsabilitat, quan encara estem a temps d’evitar una caiguda en picat”. Per a continuar llegint la ‘Declaració de cap d’any’, fes click aquí.

És habitual que per aquestes dates Cristianisme i Justícia dediqui un dels seus Papers a fer una valoració de l’any que acaba. Aquest any la valoració se centra sobretot en el tema de la crisi política i econòmica, i ho fa constatant una certa decepció, perquè allò que s’esperava que podia ser una “oportunitat d’aprenentatge i creixement”, s’està convertint en una extensió de retallades sobre drets socials adquirits que no fan sinó augmentar les desigualtats i la injustícia.

En aquest sentit Cristianisme i Justícia denuncia el poder creixent de mercats i bancs, a l’hora de dictar unes determinades polítiques que suposen a la pràctica un progressiu desmantellament de l’estat de benestar. Davant aquest discurs dels “poders fàctics”, es reivindica de nou el paper d’un Estat que actuï com a “promotor” d’iniciatives que responguin a les necessitats dels més desfavorits. Perquè és aquesta situació creixent d’injustícia la que, segons el text, posa en perill la democràcia entesa com el millor sistema “per a construir una vertadera societat en pau i benestar”.

Dedica també la declaració de Cristianisme i Justícia un apartat a valorar una qüestió que ha sigut en aquest 2010 eclesialment rellevant: la visita a Santiago i Barcelona del papa Benet XVI. El text valora positivament la visita i l’actitud madura que ha demostrat la societat catalana, però lamenta que els viatges papals hagin encara d’anar envoltats de tot el seguici que correspon a un cap d’estat. Això impedeix que aquest tipus de viatges puguin fer-se de manera “més evangèlica”, més senzilla, com “una llavor que és petita però conté una força que la fa créixer per si sola”.

El text, tornant a la situació de crisi general, conclou amb la necessitat de reconèixer la “malaltia” per “poder guarir-la”, i es mostra esperançat davant l’actitud de moltes persones, creients i no creients, que actuen arreu com a forces de “la vida, la salut i el saber”.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.