Pregó de Nadal: aquest any Jesús neix a Haití

Víctor Codina. Segons els evangelis de la infantesa, quan Jesús va néixer a Betlem, ningú se’n va assabentar, fora de Maria, Josep i els pastors, i més tard, uns savis d’Orient, guiats per una misteriosa estrella. Els sacerdots, però, van continuar practicant les seves cerimònies religioses al temple de Jerusalem, a Roma l’emperador Octavi Cèsar va seguir dirigint l’imperi. Una cosa semblant esdevindrà en els nostres dies.

El Nadal ha estat segrestat per la societat de consum de l’anomenada “civilització cristiana occidental”. Ningú s’atreveix a negar-lo ni a atacar-lo, ni tan sols aquells que es defineixen des del punt de vista religiós com a indiferents, agnòstics o ateus. Però l’hem buidat del seu contingut cristià i l’hem transformat en una festa mundana de persones acomodades: les nostres ciutats s’omplen de llums, als comerços sonen les nadales per a vendre més, a les Esglésies es preparen els pessebres i la litúrgia solemne.  Tant Washington com el Vaticà llueixen a les seves places immensos arbres de Nadal.

Però el Senyor sembla cansat d’aquestes celebracions buides de contingut i ens vol donar una sorpresa: aquest any ha decidit néixer a Haití. El poble d’antics esclaus africans, el primer estat d’Amèrica Llatina en independitzar-se i actualment el més pobre del continent americà; aquell que fa uns mesos va ser sotragat per un terrible terratrèmol, més tard inundat per un huracà i ara en plena epidèmia del còlera, una epidèmia que ja ha matat milers de persones; el poble de futur incert, governat a partir d’unes eleccions fraudulentes; aquest poble que no compta en el concert de les nacions, que sobreviu en campaments i viu gràcies a l’ajut exterior i d’una ambigua presència dels “Cascs blaus”. Doncs, precisament en aquest poble aquest any ha de néixer Jesús. Segurament tampoc gairebé ningú se n’assabentarà d’això, ni a Washington ni potser a Roma, com va esdevenir al primer Nadal de la història.. A la litúrgia de la nit de Nadal es llegeix el text d’Isaïes on es diu que “el poble que caminava a les fosques ha vist una gran llum” (Is 9,1). Aquesta llum aquest any ve d’Haití.

No es tracta simplement de què aquest Nadal ajudem a Haití amb donatius per a satisfer la nostra mala consciència, sinó de quelcom més difícil i dur: que ens deixem il·luminar per la llum que naix a Haití, que aquesta llum ens descobreixi la falsedat i superficialitat de la vida, la hipocresia de la nostra societat, la buidor de la nostra religió, el nostre racisme i eurocentrisme que menysprea altres països i pobles. Estem a les fosques, encara que per a dissimular-ho encenguem milers de llums. Però la llum que realment ens il·lumina ve des d’Haití i ens diu que un altre món no només és possible sinó necessari.

Evidentment Haití té altres noms: sahrauís, afgans, palestins, magrebins que arriben en pasteres, emigrants llatinoamericans que viuen als països del primer món, aturats i gent sense llar, malalts amb Alzheimer, vells abandonats en residències, nens del carrer… tots ells es diuen aquest any Haití. I a Haití naix el Nen Jesús: el seu missatge ens recorda que l’alegria i la pau veritables brollen de la solidaritat i del compartir fratern, perquè tots som germans i germanes i tenim un mateix Pare comú. Des d’Haití els àngels d’aquest any anuncien de nou la pau a les persones de bona voluntat. No els escoltem? Anem aquest any a Haití, allí trobarem al Nen amb Maria i Josep. L’estrella que va guiar als mags d’Orient ens guiarà a nosaltres fins al nostre propi Haití.

Cochabamba, Bolívia, desembre del 2010

haiti

http://eleconomista.com.mx/internacional/2010/01/15/situacion-haiti-bajo-control-onu

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.