Arriscar-se

Tere Iribarren. RS21. Si tots els que mirem aquesta foto, arriscant les nostres seguretats sabéssim mirar les ciutats, i sortir del nostre entorn, i vestir-nos de companys i baixar

a les cases on la fam i la misèria han entrat per la porta estreta
a les escoles per a dir als nens que són uns privilegiats per poder aprendre i jugar,
a les esglésies per eliminar els costums caducs i acollir pobres i senzills;
als hospitals per atendre a cada malalt sense fitxa i sense presa;
als parlaments per a entendre’ns els uns amb els altres i donar informacions objectives;
a aquells que malviuen en barraques per a mal menjar amb ells;
a les guerres sense sentit per a poder enterrar les armes;
als emigrants que demanen menjar perquè ja no tenen que donar als nens;
als gratacels freds com murs infranquejables;
als parats i sense esperança per a repartir els nostres sous;

llavors potser es despertaria en cada llar un somni.

La solidaritat és arriscada, és servicial, ens espera cada matí en començar el dia, està amagada i mig arrupida entre nosaltres, l’hem de proclamar, i sobretot viure-la.

És un salt al buit i la inseguretat. No té límits, es vesteix de pròxim. És quelcom d’allò que Jesús diu d’aquell Samarità, un de fora, un que no era dels nostres, que es va apropar per curar aquell ferit despullat pels lladres.

EFE_Malasia-saltos

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.