Jo també faré vaga

Jesús Sanz. A títol personal, volia fer algunes reflexions sobre la convocatòria de vaga general del proper 29 de setembre i els motius que em mouen a participar-hi.

Crec que hi ha motius més que suficients per a secundar aquesta convocatòria. Sinó llegiu els arguments que Juan Torres López o Vicenç Navarroexposen en dos articles molt més encertats i precisos que aquest post.

Tot i això, i més enllà d’aquestes raons que comparteixo, n’hi afegeixo altres de tipus més personal:

– Faré vaga, sobretot, per dignitat. Perquè en poques situacions hi ha hagut un abismetan gran entre els causants de la crisi (les entitats financeres) i les seves conseqüències algunes ja provades com les retallades en despesa social o abaratiment de l’acomiadament, i altres en l’agenda política com la prolongació de l’edat laboral legal per a la jubilació. Faré vaga, també, com a forma de solidaritzar-me amb tots aquells que no puguin fer-la. Des del poder mediàtic es parla molt de “respectar, aquell dia, el dret al treball”, però es parla poc de tots aquells que són amenaçats implícitament o explícita si secunden la vaga en el seu lloc de treball. Tampoc es parla de tots aquells el futur laboral dels quals penja d’un fil, o estan en una situació tan precària que el salari que es deixa de percebre per un dia no treballat els suposa un veritable maldecap. O de tots aquells, que són víctima de formes precaritzades de treball (beques abusives que intenten amagar relacions laborals existents, persones que treballen en l’economia submergida, etc.) o estan aturats, i pels quals l’opció de fer vaga és gairebé un privilegi.

– Faré vaga perquè la vaga és una de les eines que tenim els treballadors per a denunciar la nostra situació, i per a manifestar que així no es fan les coses. Crec que en aquest cas hi ha raons més que suficients per a exercir aquest dret. I més, quan estem davant un govern que ha cedit tant a les pressions dels “mercats” (que tenen noms i cognoms i no són un ens abstracte) com a les consignes d’altres entitats llur legitimitat descansa en el vot democràtic. Davant aquesta situació en la qual es constata un dèficit democràtic (no són “els mercats” els que elegeixen als nostres governants, però sí que són els que els pressionen perquè es produeixi un retall de la despesa social de 15000 milions d’euros), crec que la vaga i les manifestacions que aquell dia es produeixin, són un instrument a través del qual, a més a més de defensar els nostres interessos com a treballadors, podem denunciar aquesta situació i canalitzar la nostra protesta.

– Faré vaga perquè crec que aquesta és una forma de prendre partit. Cert és, que els sindicats tenen les seves imperfeccions i les seves mancances com tota institució social (com els partits polítics, les associacions, les comunitats de veïns, o com l’Església). Però, crec també que tot i les seves limitacions, són un instrument eficaç per a defensar els drets col·lectius dels treballadors, com ho demostra el fet de què bona part de les conquestes socials que avui gaudim van ser guanyades mitjançant lluites sindicals passades, o que acostuma a ser en els països amb sindicats més organitzats on s’han assolit millors quotes de benestar.

– Finalment, i amb una mica de perspectiva, faré vaga perquè crec que el que ara està en joc és la primera batalla en la defensa del nostre (dèbil) Estat de Benestar i de la protecció social que gaudim tots, i en això ens hi juguem tots molt. I perquè al mateix temps, les pressions existents van en la línia de voler anar desmuntant aquesta protecció social pas a pas, tros a tros.

En relació a això, penso en aquelles persones que conec que s’han vist afectades per les retallades en despesa social que ja s’han anat aplicant. Perquè més enllà dels números, les retallades tenen més efectes sobre les persones i conec a unes quantes que ho estan patint de forma més directa, com per exemple les ajudes a la dependència que ja no arriben.

Podria escriure força més raons per les quals faré vaga però per no allargar massa aquesta entrada vull acabar amb una reflexió personal en clau cristiana. Fa temps vaig llegir en un dels llibres del Germà Roger de Taizé aquesta cita que m’interpel·la sovint. Deia així: “quan pregues, és per amor. Quan lluites per retornar als maltractats la seva condició de persones, també és per amor”. Doncs bé, almenys per a mi, la lluita per “retornar als maltractats la seva condició de persones” passa per fer vaga el 29 de setembre.

YO VOY

http://blog.comfia.net/juventud-andalucia
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.