Tere Iribarren. Un Quadern que crida l’atenció per la seva pretensió arriscada i poc corrent: enllaçar arguments teològics, socials i polítics.

Avisa que alguns lectors no es sentiran còmodes ja que hi ha dues lògiques que a la vida real no acostumem a unir i que és necessari unir perquè fe i justícia no estiguin en total divorci.

L’enfocament teològic amb el qual comença cada capítol, es centra en el relat de l’eucaristia, i en ella va encaixant els nivells que analitza: els drets individuals (dignitat de la persona), els drets culturals i socioeconòmics (la construcció d’un marc de convivència), i els drets polítics (expressió de la ciutadania).

Estem molt lluny de valorar la persona en tota la seva dignitat. Així es posa de relleu en les situacions següents: la Llei d’estrangeria, la discriminació del món del treball, les dificultats del món de la migració.

El repartir, el partir, el distribuir la riquesa suposaria omplir de sentit el gest dels cristians de partir el pa, arrelat en la tradició més profunda.

Aquest plantejament el desenvolupa amb habilitat i amb rigor. Hi ha temes de gran interès per actuals i ben tractats. És un Quadern que “trenca els murs que no són naturals, sinó artificials, que no són fixos sinó canviants, que no són eterns sinó caducs.”

ct169

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Religiosa del Sagrado Corazón. Licenciada en teología. Coordinadora de los cursos y actos de Cristianismo y Justicia. Miembro del patronato de la Fundación Lluís Espinal – Cristianismo y Justicia.
Article anteriorLa Fundació Migra-Studium condemna la crema de l’Alcorà
Article següentLes retallades en despesa social deixaran Espanya a la cua en inversió social

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here