Toni Comín. Hi havia una vegada a Europa un sistema econòmic anomenat capitalista, on tothom pensava que els mercats financers complien aquella funció per a la qual estan socialment legitimats: proporcionar finançament a les empreses per tal que aquestes puguin generar riquesa i crear ocupació. Mentre l’economia dels països europeus prosperava, el PIB creixia, l’atur disminuia i els ingressos d’alguns estats (com l’espanyol) augmentaven fins a generar un important superàvit, ningú parava atenció sobre la veritable naturalesa d’aquests mercats financers. I, per tant, ningú sentia la necessitat de controlarlos, regular-los o obligar-los a fer allò que teòricament els pertoca. Continua llegint l’últim ‘paper’ de CiJ.

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Licenciado en Filosofía y en Ciencias Políticas (UAB), y post-graduado en Humanidades (UPF). Diputado en el Parlamento de Cataluña por el grupo PSC-CpC, profesor de Ciencias Sociales de ESADE (URL). Ha publicado diversos ensayos en el ámbito de la filosofía política, de la relación entre religión y política, de crítica social y económica, o sobre actualidad política.
Article anteriorCrisis global del agua: valores y derechos en juego
Article següentCarta a Iñaki Gabilondo

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here