Crisi econòmica o crisi política?

Xavier Garí de Barbarà. Cada dia la Política (amb majúscules) fa figa. La classe política, l’activitat política, l’anàlisi política, la participació política…, estan immersos en una crisi cada dia més gran, que m’atreviria a afirmar que supera, fins i tot, els estralls de la crisi econòmica.

Parlo, sobretot, del cas del conjunt d’Espanya, si bé a Catalunya i a la resta d’Europa a vegades sembla que tot es faci encomanadís. La classe política catalana no sap donar la talla en uns moments en què tenen l’alta responsabilitat, en nom del poble, d’ajudar a superar la situació autonòmica. A la Unió Europea tampoc estan gaire millor: que difícil ha sigut posar-se d’acord per fer costat a l’economia grega, i encara avui els alts dirigents recentment escollits com el president o la cap de la diplomàcia europea, no han consolidat ni la seva autoritat ni el seu reconeixement intern ni extern.

Em pregunto sovint si més que parlar de tanta crisi econòmica, ens hauríem de preguntar quina és la política que cal fer? On és l’ètica política en la gestió de l’administració? On és el lideratge polític dels partits i dels representats parlamentaris? On està el teixit social i cívic català per tirar endavant el país en uns moments complicats com aquest? Què passa amb la classe empresarial, que ha estat tantes vegades motor econòmic però també amb importants ressonàncies polítiques.

És clau preguntar-se primer sobre l’ètica política per tal de poder respondre, en segon lloc, a l’ètica econòmica. O és que els implicats i acusats en la trama Pretòria no van tenir vincles amb la política, van haver de comptar amb el vist i plau de polítics, i la majoria d’ells eren càrrecs públics com ara regidors o alcaldes?

No ens enganyen: tenim una crisi política important entre mans, perquè la política ha acabat fent el joc a l’economia; no pas tant que l’economia domini i sotmeti a la política… I si la política està en crisi serà també perquè bona part de la societat civil no està suficientment implicada en la democràcia, i deixa en mans de la classe política la seva gestió, anàlisi i decisions.

Cal afrontar, a fons, amb serenor però amb ferma i clara responsabilitat, els reptes de la democràcia i la política, i així poder superar a continuació l’escàndol de la crisi econòmica, basada en l’egocentrisme més radical. No puc tancar aquesta aportació sense fer ressò de que les intencions del president Obama d’acotar, des de la gestió política, els excessos de les finances, ha estat barrat pel Congrés nordamericà… I els congressistes són clarament la classe política. Crisi econòmica o crisi política?

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.