Pecadors o malalts?

Jesús Renau. En tot aquest enrenou dels delictes sexuals a menors s’ha escoltat poc la veu dels psiquiatres i de la medicina en general.

S’ha parlat molt, i amb raó, sobre justícia i condemna. S’ha criticat abastament que quan es tracta de clergues una part de la  jerarquia hagi volgut tapar-ho. Dura crítica, per cert; ni que a vegades per la distància temporal i cultural, una mica fora de context.

També la paraula pecat, pecadors… s’ha pronunciat des de diverses instàncies. Res a dir, si es refereix a la gravetat terrible de la matèria; però quan es fa un judici moral sobre qualsevol persona, la darrera paraula sobre pecador o no pecador pertany a Déu; cal recordar-ho. Només Ell sap la situació vertadera d’una consciència humana.

En opinió de no pocs psiquiatres i metges es tracta en molts casos d’una malaltia sexual, que pot esdevenir invencible en determinades condicions; com pot passar també en altres temes que mouen a actuar al subjecte de forma compulsiva i pràcticament mancada de llibertat i de domini. Un fet descontrolat, que el primer que ho pot lamentar en moments de lucidesa és el mateix subjecte. És molt possible, diuen, que alguns violadors i explotadors sexuals hagin estat ells mateixos víctimes d’abusos.

Hom es pregunta per què el silenci, al menys en els grans mitjans de comunicació, dels científics i entesos en aquest tema. Les seves aportacions i reflexions fan molta falta per poder informar a l’opinió pública amb un nivell suficient de clarividència i rigor. Evidentment això no representa cap fugida de les conseqüències de la llei i la justícia, però pot ajudar a matisar tantes informacions generalitzades; i pot, fins i tot, representar un cert atenuant moral i judicial.

Uns fets determinats, si marginem el seu context subjectiu i ambiental, poden esdevenir un bon pretext per desacreditar i malmetre una persona, una família, o una institució.

Pecat, pecadors, delicte, justícia, llei, compensacions econòmiques, presons, condemnes, expulsions…..etc. Res a dir. Hi estem a favor.

I també: malaltia, patologies personals i socials, sanació, oportunitats, perdó, …. i la convicció que hi ha situacions personals que són com un crit a humanitzat a fons les frustracions dels éssers humans. També hi estem a favor. Voldríem escoltar-ho més.

“Déu no ha enviat al seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’Ell” ( Joan 3,17)

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.