Veus. Gustavo Duch. Avui. Els ofereixo una fórmula diferent per analitzar la fam al món, revisar les estadístiques de producció d’aliments. A la dècada dels noranta, la producció mundial d’aliments va créixer un 25%. Si ens fixem en els d’origen animal, el 1980 es produïa un total de 465 milions de tones de llet al món, que es van incrementar el 2007 a l’equivalent d’un got de llet al dia per persona. Durant aquests anys, la producció de carn es va duplicar i va arribar a una mitjana de 100 grams de carn per persona i dia. I un 60% es produeix en els anomenats països en vies de desenvolupament. La producció d’ous s’ha incrementat dues vegades i mitja, i un 70% s’obtenen en aquests països.

Amb aquestes dades parcials podríem pensar que tenim suficients aliments per a tots i totes, i especialment als països empobrits. Però la realitat és que la fam augmenta. Si el 1990 842 milions de persones patien fam, la xifra actual és de 1.200 milions. Un augment en nombre absolut i en la proporció que les persones amb gana representen de la població mundial.

Així doncs, cal dir -per irracional que sembli- que no és cert que la fam al món obliga a produir més aliments. Al contrari, com més se’n produeixen, en aquest sistema alimentari global, més fam i desigualtat es genera. Perquè, per una banda, s’intensifica tant la producció que gairebé no es necessita mà d’obra i milions de persones són expulsades de la seva forma de vida. I per l’altra, la recerca de beneficis de les corporacions és tan insaciable que buiden la terra i els mars, i esgotaen els recursos de les poblacions locals.

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Article anteriorNomenament de bisbes
Article següentUn llarg dissabte Sant

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here