Homenatge a Óscar A. Romero a El Salvador

Guillermo Casasnovas, des de San Salvador. Divendres 19 de març, 5 de la matinada. Alguns membres de la comunitat San Romero de América pugem a l’autobús que ens durà fins a El Salvador, als actes d’homenatge del nostre sant i màrtir. Aquesta petita comunitat s’ha anat creant a partir de les eucaristies que celebra el pare Fernando Cardenal sj, a la Universidad Centroamericana (UCA) de Nicaragua. La majoria de membres són persones que participaren activament en el procés revolucionari nicaragüenc dels anys 80 i que ara segueixen compromeses amb la lluita per la justícia des de diferents àmbits, i a ells ens hem unit dos joves catalans que aterràrem a Nicaragua ara fa dos mesos i que estarem per aquí durant un any treballant a la UCA i a Fe y Alegría.

A San Salvador ens esperaven diversos actes per a commemorar el 30 aniversari de la mort de Monsenyor Romero. A més a més de la marxa per la ciutat, la missa a la Catedral i els diferents actes organitzats per a joves, la UCA de El Salvador (Universidad Centroamericana José Simeón Cañas) havia programat per aquests mateixos dies un congrés de Teologia titulat “Als 30 anys del martiri de Monsenyor Romero: conversió i esperança”. Totes aquestes activitats, juntament amb les visites al Hospitalito (on van assassinar a Romero mentre estava celebrant una missa) i al jardí de les roses (on van matar Ellacuría i els altres màrtirs de la UCA), ens han ajudat a apropar-nos a la història recent d’aquest país i a la gran influència que van tenir aquestes persones en el poble salvadorenc.

Un dels moments més emotius va ser la marxa, de diversos milers de persones, des de la Plaza del Salvador del Mundo fins a la Catedral Metropolitana. Estava ple de joves i de gent humil, de salvadorencs i estrangers, i per primera vegada aquestes celebracions van estar promogudes pel govern del país i el seu president Mauricio Funes, qui va assegurar que la figura de Monsenyor Romero seria el seu referent durant els anys que estigués al poder. “Se ve, se siente Romero está presente“, “Queremos obispos al lado de los pobres” i “Romero vive, la lucha sigue” van ser alguns dels cants més repetits durant les dues hores de marxa.

A continuació, ja de nit, ens esperaven dues hores més de missa amb tota la plaça plena de gent dempeus davant la Catedral. Molts bisbes i sacerdots concelebraren l’eucaristia, però fou sobretot una celebració del poble, que aplaudia quan hi havia referències a Monsenyor Romero i escridassava l’alcalde de la ciutat (del mateix partit que va manar assassinar l’arquebisbe). També Pere Casaldáliga va voler participar de la celebració a través d’una carta que va llegir Jon Sobrino sj i que va emocionar a tots els presents.

Són molts els ensenyaments que me’n duc d’aquests dies passats a El Salvador i sobretot de la figura de Monsenyor Romero. El seu procés de conversió és un exemple per a tots aquells que, poc a poc, anem entenent que seguir Jesús significa estar al costat dels més pobres de la societat. La seva confrontació amb el poder polític ens mostra que no hem de tenir por d’anar contracorrent si això és el que exigeix la nostra fidelitat a l’evangeli. La seva enteresa a l’hora d’afrontar la mort és un mirall en el qual reflectir-nos per a convèncer-nos de “qui perdi la vida en el meu nom, la guanyarà” … quelcom semblant al “gastar la vida” que ens deia Lluís Espinal, assassinat a Bolívia només quatre dies abans.

Canonitzaran algun dia a Monsenyor Romero? Això dependrà del politiqueig a la cúria vaticana, però el que està clar és que, des del mateix 24 de març de 1980, Óscar Arnulfo es va convertir en San Romero de América.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.