Xavier Garí de Barbarà. Ara fa 10 anys, i en motiu d’una cimera de dignataris i responsables mundials, els carrers de Seattle es van omplir d’una impressionant i sorprenent mobilització ciutadana. A partir de llavors, les trobades d’aquests clubs tant selectes que decidien el destí de tots, van començar a concentrar societat civil aplegada sota el nom de “moviments altermundistes”. Moviments que proposaven una alternativa a la nova etapa històrica i de relacions humanes, socials, econòmiques, polítiques i culturals que avançava en tot el món. Una dècada sembla tant i tan poc al mateix temps! Però el cert és que -malgrat hi hagi qui pensi que no s’ha avançat gaire en la lluita i proposició d’alternatives a la Globalització més agressiva i neoliberal-, els moviments socials han aconseguit anar reajustant el volant d’aquest fenomen mundial. En la concetració de Gènova de 2004 jo em trobava a Brasil, en una reunió amb el bisbe Pere Casaldàliga; en un moment de conversa privada entre els dos, va apropar-se un dels seus col·laboradors urgentment, i el va informar que acabava de morir un jove a Gènova durant les manifestacions; Pere Casaldàliga va fer un instant de silenci, respirà a fons, i em va dir: “és el primer màrtir de les lluites contra aquesta Globalització”.
Certament, Seattle, Gènova, Praga, Barcelona, han estat destins de lluita – sovint amb aldarulls i a vegades també amb infiltració de violents amb intencions poc clares- en què els joves i no tan joves han lluitat amb fermesa contra noves formes de dominació, de terrorisme, de submissió, de genocidi. Que mai més es digui que el jovent no es compromet! perquè també saben donar la vida pels altres (“un màrtir…”, dèia Casaldàliga). L’Altermundialització, després d’aquesta dècada, ha anat elaborant més el seu discurs, fent-se més present públicament, reflexionant més a fons amb els Fòrums Socials Mundials, Regionals, Locals i Sectorials, i ha aconseguit implicar en el seu sí la tan diversa amalgama de col·lectius i persones que poden encabir-se en un ventall tan ampli com compromès. Grups religiosos, estudiants, investigadors, col·lectius de gent gran i alumnes joves, gremis professionals i sindicats, grups de dones i grups de solidaritat, monjos i novicis, cooperants i famílies senceres, han esdevingut clars agents de canvi que han unificat forces malgrat les procedències i identitats ben diferents.
Aquesta és una altra mirada sobre la Globalització, que tant en la seva lluita i mobilització, com en la participació i reflexió, és diversa però única i unificada en els seus posicionaments fonamentals. De tots i cadascun de nosaltres depèn que la Justícia al món avanci com una taca d’oli, de manera imparable, o algún dia es pugui aturar escandalosament. Com deia Gandhi, “potser em derrotaran, però sempre podré dir als meus fills que vaig lluitar tot i més”.