La idolatria del mercat

Jesús Renau. La paraula “mercat” cada cop sembla més impersonal. Per a molta gent és una mena de poder objectiu, que respon a unes lleis amagades, fredes i mogudes dinàmicament per vectors que s’escapen de fet a tota mena de control. El “mercat” i el seu funcionament s’han convertit en un ídol obscur, complex i  fantasmal que cal tenir a favor.

Els ídols són fabricacions humanes. Els fan els idòlatres, es a dir, persones o grups que idolatrant al diner l’han objectivat posant-li el nom de “mercat”. Com diu la Bíblia els ídols tenen ulls però no hi veuen, tenen orelles que no hi senten, tenen mans que no es mouen. Els seus ulls, les seves orelles i les seves mans, són els idòlatres. Aquests, tot i gaudir d’una notable classe sacerdotal, ben preparada, àgil, que controla en gran part la política i demana a la humanitat sacrificis fins a la mort, acostumen a viure molt amagats. A vegades el “mercat” sembla realment un déu insaciable.

Ja fa anys, el 1981, Joan Pau II, en la carta encíclica Laborem exercens, va parlar de forma molt clara dels empresaris indirectes, que no sabem qui són, ni com actuen, que no donen la cara i poden estar canviant de país i de continent seguidament. I deia que per molt que s’amaguin, i fins i tot, que escapin a les lleis i als contractes internacionals, són persones concretes. No hi ha misteri, car ells o elles són responsables dels alts i baixos del “mercat”. En general no tenen res a veure amb els empresaris que donen la cara, que estan al peu del canó i lluiten raonablement per millorar, per produir i vendre. Els invisibles, ho són per tal d’escapar-se a tota mena de control democràtic. Si s’amaguen és perquè la llum els molesta.

El “mercat” deixarà de ser un ídol i es convertirà en un instrument útil al servei de la humanitat en la mesura que estigui sotmès al control democràtic. Un parlament mundial real, una administració mundial democràtica, unes lleis que vagin més enllà dels pactes estatals, són alguns dels elements necessaris per a desacralitzar els ídols. Mentrestant la seva mà negra anirà fent i desfent segons l’excedent econòmic i financer que més convingui als idòlatres.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.