En defensa de llocs de culte dignes per a la comunitat musulmana

Comunicat conjunt. Arran de la polèmica generada a Suïssa, la Fundació Migra Studium i el Centre d’Estudis ” Cristianisme i Justícia” promouen, entre d’altres entitats cristianes, un comunicat conjunt.

COMUNICAT D’ENTITATS CRISTIANES EN DEFENSA DE LLOCS DE CULTE DIGNES PER A LA COMUNITAT MUSULMANA

Arran de la polèmica generada a Suïssa, a partir d’un referèndum que prohibeix la construcció de minarets en tot el país, la Fundació Migra Studium i el Centre d’Estudis ” Cristianisme i Justícia” promouen, entre d’altres entitats cristianes, un comunicat conjunt manifestant el seu recolzament per tal que la comunitat musulmana pugui pregar a Europa en llocs dignes. En un mateix sentit es va pronunciar el Vaticà amb motiu d’aquest referèndum.

A partir d’aquest principi ètic i universal que diu : ” no vulguis per al teu germà el que no vulguis per a tu”, declarem que la mateixa llibertat religiosa que desitgem que els cristians tinguin en els països de majoria musulmana, l’hem d’oferir aquí, en una terra d’arrels principalment cristianes i humanistes, que s’ha obert progressivament, primer a la tradició secular i més recentment a la pluralitat religiosa. Arran d’aquesta obertura hem redescobert que moltes d’aquestes tradicions que avui estan implantades al nostre país, no han estat alienes a la configuració de la nostra història i són per tant, reconegudes oficialment com a comunitats de “notori arrelament”.

La comunitat musulmana és una d’aquestes comunitats, va signar amb l’Estat Espanyol uns acords de cooperació l’any 1992, pels quals es reconeixien molts drets que encara avui no s’han dut a terme. El dret a obrir llocs de culte era un d’aquests drets reconeguts. Doncs bé, el fet que existeixin mesquites que no estiguin simplement als baixos dels edificis, forma part de la dignitat dels individus que constitueixen la comunitat musulmana. El minaret, germà del campanar, simbolitza a Europa la normalització de la presència d’aquesta confessió i forma part intrínsecament de la dignificació dels seus llocs de culte. Per això, per caritat cristiana i per justícia, i perquè no volem tornar a les èpoques passades on les altres confessions o religions eren tolerades si no es “veien”, no podem més que mostrar-nos a favor de la seva existència.

Reconeixem que com totes les coses bones, també ha existit de vegades una corrupció del significat dels minarets, que ha fet d’ells més un símbol d’ostentació que no pas d’una crida humil a la prostració davant Déu. Però sabem que això són només corrupcions del veritable Islam, ja que l’Islam creu fermament que el lloc de major apropament a Déu, és precisament el de major abaixament, el de la prostració o sujûd. Sabem que el veritable Islam ensenya una moderació en tot, fins i tot pel que fa a l’alçada dels minarets, segons els hadissos del Profeta Muhammad . Per això afirmem que no hi ha d’haver cap contradicció entre el fet de construir minarets i les normatives paisatgístiques vigents.

El referèndum sobre els minarets a Suïssa ens ha impulsat a redactar aquesta declaració. El seu resultat ens sembla molt preocupant i, per les enquestes que els diversos diaris espanyols han realitzat, sabem que la nostra societat és capaç també de deixar-se portar per aquestes pulsions anti-islàmiques . Tot això és signe d’una realitat de convivència que no sempre és fàcil.

És innegable que tota nova manifestació religiosa i cultural, requereix d’un llarg temps d’assentament fins que la societat d’acollida la incorpora com a pròpia. Som conscients de les dificultats.

Però no es pot fer pagar a l’Islam moderat pels excessos dels violents, ni el refús als minarets és el mitjà adequat per lluitar contra l’extremisme. Més aviat, si per evitar les dificultats de convivència i els extremismes, ens dediquem a prohibir elements que no en tenen res a veure, estarem abocats a una desafecció de la comunitat musulmana i a una potenciació de l’extremisme de conseqüències impredictibles . Tot just després de l’any en què hem recordat amb vergonya l’expulsió dels moriscs (1609), no hem de pensar que això no pot tornar a passar.

Per això, moguts per l’esperança cristiana volem treballar per una societat cohesionada on tots tinguem cabuda. No parlem a partir d’uns bons desigs utòpics i idealistes, sinó des de l’experiència d’un munt de situacions i de realitats on la convivència fraternal és la norma habitual.

Entitats adherides:

Acció Catòlica Obrera (ACO); Apostolat del Mar de Barcelona; Arrels Fundació; Comunitat Monàstica Benedictina de Puiggraciós; Comunitat Vedruna de Igualada; Ekumene; Equip de Pastoral Obrera de Badalona i Sant Adrià; Fundació Ared; Fundació Bayt al Thaqafa; Fundació Pere Tarrés; Germanetes de l´Assumpció; Joventut Obrera Catòlica (JOC); Justícia i Pau; Servicio Jesuita Migrantes-España; Comunitat Parroquial del Carme de Barcelona; Comunitat Escolapia de la Parròquia del Carme de Barcelona; El Lloc de la Dona-Hermanas Oblatas.

Persones adherides:

Federico Mayor Zaragoza; Consol Palomar; Natalia Torelló; Mª Pilar de la Vega; Mª Teresa Sivill; Joaquim M. Cervera i Durán; Mª Pau Trayner i Vilanova; Mª Teresa Alegre i Santamaría; Irene Valera i Montes; Montserrat Baró; Esperanza Vidaurre i Mariezcurrena; Carmen García; Montserrat Derch; Eugenia Curto; Irene Obradors i Palau; Enric Xercavins i Valls; Ana Gimeno i Cristóbal; Fina Nuria Miralles; Teresa Morlas; Lucía Arcediano i Sanz; Mª Carmen Gómez; María Bas i Peired; Ignacio Rosales; Rosa Alberti; Albert Moliner i Fernández; José Manuel Bermejo i Laguna; Mª Dolors Fernández i Alegra; Maria Maragall Garriga; Montserrat Pousa i Tarrés; M. Lurdes Solé Camañes; Daniel Ramos Seisas; M. Carmen Ibáñez Porcel

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.