Silenci de tots

Tere Iribarren Imatges. RS21. BNU01 WAZIRISTÁN DEL SUR (PAKISTÁN), 29/10/2009. Una família que es veu obligada a abandonar la seva llar degut a les operacions militars de l’exèrcit paquistanès contra els talibans a la regió tribal de Waziristan al Sud (Pakistan) arriba al districte de Bannu, a la província de la frontera del nord-oest (NWFP).

Un dia com molts.

Un exèrcit sense nom.

Un districte perdut al mapa.

Un país en guerra, com n’hi ha tants.

Nens, supervivents de mil tragèdies.

Nens que miren a través dels vidres, desconcertats, suplicants.

Nens que mantenen l’esperança de què tot sigui un somni.

Nens separats de les seves joguines, dels seus llibres i quaderns.

Nens en silenci, sense paraules, sense preguntes.

Nens quiets, abrigats pel fred.

Nens sense escola, sense amics ni professors.

Mares que no miren, arraulides.

Mares amagades en la burca.

Mares privades del seu somriure i la seva bellesa.

Mares capaces d’estimar i de ser estimades.

Llars destrossades, albades sense sentit.

Talibans amenaçadors.

Silenci de tots.

Com acollir als qui venen, als d’aprop, als d’aquí en les escoles dels nostres fills, en el mercat de treball, en els llocs d’oci, en la vida cultural i ciutadana?

Siguem humans.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.