Teodor Mellén. La Vanguardia. Durant els anys d’expansió econòmica molts joves gaudien dels abundants recursos materials que els hi proporcionaven les seves famílies. Això els va permetre fruir d’un cert nivell de vida material i prioritzar valors culturals relacionats amb el temps lliure, el gaudi personal, la diversió, el consum i l’experimentació de noves sensacions.

Amb la crisi econòmica actual la situació és ben bé una altra. Les famílies continuen exercint la seva funció de refugi, especialment com a font de recursos – sobretot materials i a vegades afectius-, però els valors dels joves semblen haver canviat. Davant l’hedonisme, la moral del plaer o l’individualisme irresponsable (Lipovetsky), sembla emergir avui un altre tipus de joves amb nous valors i noves formes d’entendre les seves vides, encara que molt probablement aquesta transformació es degui més a les noves circumstàncies i noves condicions estructurals que els ha tocat viure que a la pròpia convicció. Podríem estar davant uns nous joves que es correspondrien amb aquelles generacions que el sociòleg Ulrich Beck va anomenar “fills de la llibertat”. Són joves als que mai els va mancar res en el sentit material, nascuts en el post-baby boom i socialitzats amb internet i les anomenades xarxes socials. Mai es van veure obligats a lluitar a favor de la llibertat i posseeixen més cultura, més exigències i estan més acomodats que els seus pares i avis.

El treball, convertit novament en un bé escàs, adquireix un nou valor. Deixa de ser vist exclusivament com una font de recursos materials amb els quals pagar-se el consum individual, per a convertir-se en un bé a preservar en el qual es fa necessari obtenir més competències per assegurar la seva continuïtat en un context marcat per la incertesa permanent.

Però també és cert que aquests “fills de la llibertat” poden descobrir en el treball una experiència gratificant d’autorrealització en la mesura en què aquest no suposi imposició, coerció i proporcioni autonomia i autodeterminació. És la situació de molts emprenedors, una de les formes de fer compatible el nou context laboral amb un anhel de major llibertat individual. La formació de joves emprenedors, amb capacitat per a assumir riscs i disposats a oferir, des de l’anhelada llibertat, respostes i aportacions per a la construcció d’un món millor, constitueix avui un dels reptes més importants per a les universitats i les escoles de negocis. És la millor manera de preparar-se per als temps que vindran quan ja hagi passat la crisi econòmica.

TEODOR MELLÉN, Cátedra de Lideratges i Governança, de Esade

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Article anteriorDe esos polvos estos lodos
Article següentLuis de Sebastián: compromès i referent

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here