Després de la crisi, com abans?…..no gràcies.

Jesús Renau. Diuen que comencem a sortir de la crisi. Almenys les xifres, les grans s’entén, són més favorables o menys dolentes.  Diuen que encara augmentarà l’atur, però possiblement a un ritme més lent. És a dir, als aturats d’ahir caldrà afegir-ne més, si bé no tants com fins ara. Diuen que no tinguem por i consumim, que si tenim estalvis els posem en circulació: el mercat els necessita.

Diuen moltes coses, i en canvi n’hi ha moltes que ja no les diuen. Què passa amb els paradisos fiscals, dels que tan es va parlar al començament de la crisi?  Què passa amb el blindatge dels grans sous directius, dels que tan es va parlar al començament de la crisi? Alguna reforma de les borses? Alguns canvis cap una legislació internacional que sigui d’obligat compliment per a tots els estats? .

Quan la crisi va explotar hi havia un mena de consens de què moltes coses no podien continuar. Es deia que el sistema abandonat a ell mateix portava a la perversió, que teníem que entrar en una nova època, potenciar l’estalvi, controlar el consum, legislar sobre els interessos, reformar el fisc de cara als treballadors i gent en atur….  Poc a poc totes aquestes veus s’han anat apagant.

Si el final de la crisi és tornar a la situació d’abans, no gràcies. Perquè abans ja hi havia, per exemple, a Espanya un 20% de pobres. Què,  tornem-hi ?. Continuem amb els mals col·laterals, que venen a ser una necessitat per tal de que el mercat funcioni?. Doncs, no, gràcies.

De cap manera volem establir-nos en una crisi permanent. Seria un desastre. Però, tampoc es tracta de tornar a la situació de fa pocs anys, perquè per una part important de la societat era un desastre. La sortida de la crisi ha de renovar el sistema. Oi que ningú avui voldria un retorn a una mena d’unió soviètica a costa de les llibertats? No podem, doncs, tornar a la dictadura econòmica de guant blanc d’un pocs que marquen preus, tecnologia, valor dels crèdits i de les hipoteques … mirant primordialment els marges de benefici excedent.

La darrera encíclica del sant Pare a nivell teòric aporta camins de reflexió i renovació molt concrets sobre la reforma de les Nacions Unides, la necessitat de lleis mundials i fins un cert govern democràtic, la missió dels sindicats, la possibilitat d’un nou estil d’empreses…etc. Els primers dies els diaris n’anaven plens… ara, quasi ningú en parla. Ja fora hora, però, que des de totes les instàncies es fes un treball a fons per una reforma radical del nostre sistema polític i econòmic. No podem tolerar tanta pobresa, tanta misèria i tanta mort.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.