Noves estratègies contra la fam

Veus. Gustavo Duch. El Periódico Quan la crisi de la globalització (crisi ambiental, social i alimentària) ens ensenya que cal retornar el paper de la governabilitat real als estats, aquests -havent perdut ja la pràctica i amb els mecanismes rovellats- traslladen una altra vegada les seves obligacions al sector privat. O almenys aquesta és la meva impressió en viure en directe el desenvolupament de la “Cimera mundial per la seguretat alimentària” que s’ha celebrat a Roma des del dia 16 de novembre fins avui. Encara que amb alguns contrapunts interessants.

Com deia, els governs aquí reunits – molts han faltat a la cita, entre ells molts dels caps d’Estat responsables de perpetuar la fam al món, com els del G-8 – traslladen al sector privat el seu fracàs en la resolució de la crisi crònica de la malnutrició. Es a dir, apel·len a les corporacions de l’agroindústria, de la investigació, etc…, a què centrin els seus negocis en resoldre la fam del planeta, doncs en això hi tenen també un futur comercial.

Als governs i administracions, després de tants anys de fracassos i destrucció de qualsevol política pública se’ls veu molt confiats en les noves tecnologies salvadores que esperen que arribin de la mà de les empreses privades per a produir més menjar, per a disposar de llavors millorades resistents a sequeres o inundacions o- i no és broma- per a sembrar el cel de petits miralls amb els quals combatre el canvi climàtic. Segurament per aquest motiu l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va organitzar a Milà, uns dies abans de la cimera, una reunió amb les principals empreses de l’alimentació. Allà, el president de la Nestlé va delatar als culpables de la fam: “els benintencionats activistes, que amb l’hostilitat vers les noves tecnologies estan agreujant la crisi alimentària mundial”. D’acord. Però molts d’aquests activistes entenem que on hi ha una veritable sequera a combatre és en l’adopció de polítiques valentes que tallin de soca-rel les injustícies generadores de pobresa. Perquè ¿qui disposa dels recursos productius, qui controla el comerç internacional i qui marca els preus tan baixos que reben els pagesos i ramaders pels seus productes?

Les respostes a aquestes preguntes han quedat aclarides al Fòrum dels Pobles per la Sobirania Alimentària organitzat en paral·lel a la cimera oficial. Aquesta vegada, des de moltes organitzacions socials aquí presents, s’ha coincidit en denunciar dos realitats molt actuals que expliquen la causa de la fam. Per un costat, com milers i milers de pagesos i pageses estan sent expulsats degut a la compra de les seves terres per part de tercers països. Un fenomen que es coneix com el “nou acaparament de terres”. Països amb polítiques que es van oblidar dels seus productors i van confiar una bona part de l’abastiment dels seus aliments en mans del mercat estan comprant terres en països pobres per a disposar de collites pròpies a preus avantatjosos. Potser per això el lema del fòrum cita al cap indi Lakota Tashunka Witko, quan va expressar que “un no ven la terra per la qual camina el seu poble”. I, en segon lloc, els reclams de les comunitats de pescadors artesanals que, bé sigui per la pressió de la pesca industrial sobre els recursos marins bé sigui pel desembarcament de flotes estrangeres (Somàlia n’és un exemple prou clar) o bé per una salvatge expansió de l’aqüicultura, tenen cada dia més complicat viure de les seves pròpies captures de peix.

La cimera de Roma ratificarà entre altres temes un nou model per a la governabilitat de l’agricultura i l’alimentació, basat en la reforma del Comitè de Seguretat Alimentària (CSA), on els estats es reserven -menys mal- la capacitat de ser ells els que adoptin les decisions polítiques encara que ja avancin que els fons que es recaptin per a la lluita contra la fam els gestionarà en la seva major part el Banc Mundial. Recordem que aquesta entitat ha impulsat els darrers anys els projectes i programes més neoliberals que el món en vies de desenvolupament coneix i que tant han afavorit al capital empresarial.

Tot i això, la valoració que fan els moviments socials i les organitzacions rurals de la reforma és positiva. Es disposarà d’una bona oportunitat, perquè el nou Comitè de Seguretat Alimentària comptarà amb un espai de consulta en el qual podrà participar, òbviament, el sector privat, però també la societat civil en un nombre significatiu encara per a determinar.

Una vegada corroborada aquesta nova arquitectura, en la mesura en què l’articulació de les organitzacions camperoles, indígenes, de pescador, de dones rurals, de ONGs etc. tingui capacitat per a proposar, pressionar i demanar resultats, tindrem garanties de millors estratègies que arribaran construïdes des de baix i des dels veritables protagonistes. Serien, si se’ls escolta, polítiques basades en la sobirania alimentària dels pobles, en l’agricultura a petita escala, sostenible ecològicament i que prioritza la comercialització local.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.