Als homes i dones sense reixes

Tere Iribarren. Un parell d’advocats de Pakistan criden consignes des de l’interior d’una furgoneta policial després de ser arrestats mentre un grup de lletrats boicotegen els judicis.

Són la veu de centenars de militants de partits que van ser arrestats en un intent per evitar les manifestacions de protesta contra l’estat d’excepció declarat pel president pakistanès.

Són veu de desenes de persones que van resultar ferides durant els enfrontaments amb la policia antiavalots durant les manifestacions convocades per tot el país.

Són la veu de tants reclusos que van mesurant el pati de la presó pas a pas en espera de la llibertat.

Són les veus silenciades de tants oprimits pels poders dictatorials, veus silenciades per la soledat, la desesperació i la violència.

Són les veus de molts homes i dones que lluitem per la pau i la justícia.

Per què no inventem una altra manera d’entesa entre els homes?

Quan es convertiran, com diu el profeta Isaïes, les espases en reixes d’arades, les llances en falçs?

De nosaltres depèn ser ressò del crit de llibertat i ser mà estesa que travessi les nostres escletxes i les nostres portes per que als arrestats i empresonats se’ls jutgi amb justícia i veritat.

Publicat a RS21

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.