Jaume Flaquer. Dins de l’onada de pànic europeu contra la penetració de l’Islam al continent, l’extrema dreta multiplica iniciatives per oposar-se a aquesta transformació sociològica. Una de les més absurdes és la convocatòria, a Suïssa, d’un referèndum contra la construcció de minarets. Sí, de minarets, no de mesquites! Per molt absurd que sembli, el referèndum vol celebrar-se i l’Església s’ha pronunciat amb gran seny:

“Convidem a rebutjar la iniciativa [que s’oposa als minarets], no per desconeixement de les dificultats reals, sinó perquè som coherents amb els nostres valors cristians i amb els principis democràtics del nostre país”.

Bravo! En una suposada lluita contra l’Islam, què es guanyaria prohibint els minarets? El que és segur és que és una mesura que només aconseguiria crear anti-europeisme entre els musulmans.

L’església no desconeix les dificultats, ni que “els drets inherents a la llibertat religiosa i cultural no són respectats en certs països de religió islàmica”, ni que “els cristians en particular pateixin dificultats en la seva pràctica religiosa i restriccions en la construcció d’edificis sagrats”, però la democràcia i els valors cristians ens obliguen a no tractar els musulmans que viuen a Europa com a responsables del que passa en els països islàmics.

Per descomptat, jo estic en contra de que em despertin des del minaret a les 5 am per pregar (com també de que em despertin les campanes), i encara més que hagi d’escoltar la predica de Divendres pels seus altaveus distorsionats i les advertències contra el foc de l’infern per als que es desvien pel camí recte. Però l’existència d’un minaret no implica “que soni”.

L’existència d’edificis dignes de culte és una exigència de l’acollida d’aquests immigrants. El minaret és una qüestió de dignitat i d’estima de la seva religió. Alguns musulmans, és veritat, voldrien fer-ho ben alt, com qui estira el coll per orgull, o com aquell home infantiloide que posa la seva virilitat en qüestions de mida. En molts països àrabs on hi ha una església s’ha construït al costat una mesquita procurant que el minaret sigui una mica més alt. Però això no impedeix que aquí, pugui haver mesquites que integrin l’Islam amb normalitat dins de la diversitat religiosa europea.

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.

Groc esperança
Anuari 2023

Després de la molt bona rebuda de l'any anterior, torna l'anuari de Cristianisme i Justícia.

Avatar photo
Jesuïta. Professor a la Facultat de Teologia de Granada (Universitat Loiola) i director de la seva Càtedra Andalusa per al diàleg de Religions (CANDIR). Llicenciat en filosofia per la UB. Llicenciat en Teologia pel Centre Sèvres de París. Doctorat en Estudis Islàmics per l´EPHE (Sorbona de París) amb una tesi sobre el místic sufí Ibn´Arabî. Ha realitzat llargues estades a la majoria de països islàmics de la Mediterrània, especialment a Egipte (3 anys). Ha publicat a la col·lecció Quaderns CJ de Cristianisme i Justícia a la seva Fonamentalisme (maig de 1997), Vides Itinerants (desembre de 2007) i Islam, la mitja lluna… creixent (gener de 2016), així com diversos Papers CJ com «Coronavirus: una sola humanitat, una vulnerabilitat compartida» (maig de 2020) o «Palestina: la reivindicació impossible» (juny de 2021), entre d'altres.
Article anteriorComença a recuperar-se el consum, per a quan els éssers humans?
Article següentImmigrants

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here