Consumiu, maleïts!

José A. Zamora. El recentment desaparegut Luis de Sebastián ens recorda en el seu últim llibre que vivim en una gran paradoxa: mig món es mor de fam i l’altre mig pateix problemes de sobrepès. En aquesta obra la seva crítica es centra en el funcionament de l’agroindústria, però potser el sistema capitalista en el seu conjunt estigui ple de paradoxes, com la que infinitat de treballadors vegin perillar no només la seva feina, sinó fins i tot el sostre que els aixopluga per manca de finançament o per impagament de préstecs, mentre que executius que han portat a la ruïna a entitats financeres ressorgeixin amb els diners de tots, cobrin primes o indemnitzacions d’escàndol; en el que professionals dels que depèn la nostra salut o el nostre futur ecològic mirin amb sorpresa els sous astronòmics d’uns supòsits artistes de la pilota pagats gràcies a endeutaments, aquests sí galàctics, a despit de la crisi, etc.

Podríem continuar assenyalant paradoxes fins a la sacietat. La principal és que no es produeix per assegurar la vida i el benestar de les poblacions, sinó per obtenir i multiplicar els beneficis, sota el supòsit suficientment desmentit que assegurant el segon, s’aconsegueix el primer. Un dogma que sembla immune a la realitat i a la crítica. I segons aquest dogma la “inversió” en Cristiano Ronaldo està més que justificada, ja que donarà beneficis al club, diuen. Tanmateix, les demandes de milions d’empobrits del planeta no troba ressò en els “inversors” àvids de beneficis, no són rendibles.

És ben sabut que els beneficis depenen de l’avantatge competitiu que concedeix l’augment de la productivitat, augment que s’anivella per la mateixa competitivitat. Cada vegada és necessari produir més riquesa material per unitat de temps per obtenir el mateix benefici. D’aquí l’exigència de fer circular i consumir el produït a una major velocitat per donar-li sortida. L’acceleració de la producció per mitjà del creixement de la productivitat obliga a un increment de la quantitat de producció, és a dir, al “creixement econòmic”, si es vol mantenir l’atur a nivells que no facin perillar el sistema. La maximització del benefici com a objectiu condueix a l’autonomització de la producció per la producció, i necessàriament al consum pel consum. No només consumeixen les persones quant individus privats, però si aquests no consumeixen, la maquinària s’atura. No ens pot estranyar que un dels missatges dels sindicats pro-sistema el darrer 1 de maig hagi estat una crida a consumir, doncs al costat de la inversió pública és el consum intern el que pot ajudar a sortir de la crisi. No són temps per contemplacions ecològiques sobre les conseqüències del productivisme. El decreixement continua sent un tema per outsiders de l’economia i de la política.

Sota aquestes premisses el consum dels “grossos”, per seguir amb la imatge que utilitza Luis de Sebastián, és una prioritat del sistema. Cal restaurar, dinamitzar, reforçar. Norbert Bolz distingeix en la seva obra El manifest consumista tres estadis en la cultura del consum. En el primer el client busca el producte. El que compta és la necessitat i la seva satisfacció. En el segon el producte busca al client, domina doncs la sobreabundància i l’estímul del desig. En el tercer al consumidor mateix es converteix en producte. El que importa és el sentit i la identitat. Per assegurar el consum, el capitalisme ha acabat convertint els individus en productes seus. Hem acabat sent de tal manera el que consumim, que ja no som capaços de veure i experimentar el que s’amaga darrere d’aquest consum que exclou a la majoria del planeta. Tampoc compres milionàries tan escandaloses com la de Cristiano Ronaldo despertaran les nostres consciències. Però si el poder econòmic ha estat capaç de convertir l’ésser humà en totes les seves dimensions en una mercaderia, de determinar les seves dimensions socials, identitàries i, finalment, espirituals des de la lògica de la mercaderia, estem davant d’un poder amb pretensions absolutes, un poder totalitari.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.