Reflexions sobre la grip A

Nani Vall-llossera. Des que el 22 d’abril es va fer públic el primer cas de grip A, hem assistit al degoteig continu de xifres d’afectats i morts a causa del nou virus. Fins avui el nombre de casos confirmats és de 5.728, amb 61 morts a tot el món (www.who.int).

Cal recordar que durant les epidèmies hivernals habituals de grip a les nostres ciutats l’afectació oscil·la entre el 5 i el 20% de la població general i pot arribar a més del 50% de les persones internades en institucions tancades, estant relacionada amb aproximadament 3.000 morts anuals a Espanya, fonamentalment entre persones grans amb factors de risc preexistents (Departament de Salut, Generalitat de Catalunya).

Aquest fet suscita múltiples reflexions des de punts de vista diversos. El tractament informatiu de la notícia ha estat i encara és en molts casos efectista. Durant diversos dies ens ha estat retransmesa l’escalada en els nivells d’alerta de pandèmia de l’OMS, sense informar del significat real d’aquests nivells, en tant que simplement constitueixen una classificació epidemiològica de la distribució geogràfica de la infecció. Cada nivell de la classificació comporta l’adopció de determinades mesures de salut pública. Existeix una important desproporció entre l’alarma i el protagonisme inicial atorgat a la notícia pels mitjans de comunicació, i el nombre i gravetat dels afectats a escala mundial. Cal preguntar també si la pèrdua de protagonisme informatiu dels últims dies es correspon a una situació real de control de la pandèmia.

També cal qüestionar el paper d’alguns científics, que s’han aventurat a donar com a certes prediccions basades en models estimatives, deixant de banda la prudència desitjable i exigible en aquests casos. La realitat és que ara per ara es desconeix el comportament que tindrà la infecció. Com a mínim, sí que sembla que l’OMS ha après dels errors comesos amb la grip aviar en 2005 quan va contribuir a l’alarma general amb previsions catastrofistes que no es van complir. En aquesta ocasió la ponderació i la mesura regeixen les seves declaracions.

Observant els mapes que l’OMS actualitza diàriament, crida l’atenció que no hi ha cap cas confirmat en el continent africà. No sabem si és que l’Àfrica està immunitzada o és que no hi ha sistemes de detecció. Sens dubte Àfrica està afectada per altres grips, les de sempre, amb nul·la repercussió mediàtica. Des de principis d’any, més de 1.900 persones han mort a causa de la meningitis a l’àrea de l’Àfrica Sub-sahariana coneguda com el “cinturó de la meningitis”, en la pitjor epidèmia en els darrers anys. Només a Nigèria, Níger i Txad, s’han registrat més de 56.000 casos (www.msf.es). Cada any hi ha 2,7 milions de nous casos d’infecció pel VIH i 2 milions de morts relacionats amb la SIDA. L’Àfrica subsahariana suporta el 72% de les morts i el 67% de les persones que viuen amb el VIH a tot el món (informe UNAIDS 2008). Allà la malària mata 900.000 persones l’any, el 85% nens i nenes menors de 5 anys. Des que va començar la pandèmia de grip A han mort per malària 75.000 menors (3.000 morts diàries, www.who.int). Aquestes dades no són portada dels nostres telenotícies, ni ocupen espai en els nostres diaris perquè no interessen.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.