Res de nou?

control-armsOscar Mateos. El Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) ha tornat a fer públiques les dades sobre transferències d’armes en el món. L’informe del veterà institut suec sobre pau i conflictes no ens diu res de nou. Lamentablement. El comerç d’armes s’ha incrementat en un 20% en els últims cinc anys; els grans productors i exportadors d’armament segueixen sent, per aquest ordre i a certa distància entre ells, EUA (31%), Rússia (25%), Alemanya (10%), França (8%) i Regne Unit (4%); i entre els principals compradors segueixen situant-se països com Corea del Sud, Xina, Turquia, els Emirats Àrabs, Israel, Índia, Grècia, Singapur, Algèria o Sud-àfrica.

[…]L’informe dóna una altra dada: des de 1950 la llista dels principals països exportadors d’armament pràcticament no ha canviat. Aquest quintet inamovible ho segueix sent també en el Consell de Seguretat de Nacions Unides. La paradoxa es perpetua, doncs: quatre dels cinc estats membres permanents del Consell de Seguretat, òrgan encarregat de vetllar per la pau i la seguretat del nostre planeta, són al seu torn els principals exportadors d’armament.

Certament, res de nou. La tendència segueix evidenciant unes Relacions Internacionals profundament injustes, asimètriques i que practiquen el doble tracte. S’assenyala sovint l'”eix del mal” com a principal amenaça i alhora es legitima en moltes instàncies una dada (la de les exportacions d’armes), que per si sola, hauria de suposar un tsunami mediàtic, social i mundial. Res d’això.

¿Alguna cosa està canviant? A l’altre banda, els últims anys deixen importants iniciatives socials per fer front a aquest assumpte. La campanya de control d’armes lleugeres promoguda a Espanya per organitzacions com Intermon-Oxfam, Amnistia Internacional, Greenpeace i Fundació per la Pau ha aconseguit una cosa molt concreta: “A partir d’ara el govern està obligat a denegar transferències que no compleixin amb els criteris del Codi de Conducta de la Unió Europea, segons el qual no han d’exportarA armes a països amb greus violacions de drets humans o on existeixi un conflicte armat, entre altres situacions “. Un pas molt important, un primer pas.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.