Jaume Botey A finals de gener es va celebrar a Belém do Pará, Brasil, el 9è Fòrum Social Mundial amb més de 120.000 assistents procedents de tot el món. Era normal que, allà a la desembocadura de l’Amazones, l’eix-estrella d’aquest Fòrum fos el medi ambient, amb l’Amazonia amenaçada de destrucció com a referent omnipresent i les cultures i col·lectius indígenes, amenaçats també de desaparició. Els dos temes no estaven presents només en els discursos, sinó també físicament. Des de l’interior de la selva milers d’indígenes es van desplaçar cap a Bélem, plomes incloses, deixant testimoni amb la seva presència del renaixement de les seves cultures.
En aquest sentit aquesta edició del Fòrum representava dos retrobaments: el retrobament entre els moviments socials i els moviments indígenes, que des de la seva cosmovisió qüestionen el sistema capitalista i el retrobament entre les reivindicacions mediambientals i les econòmico-polítiques, sense les quals les reivindicacions mediambientals queden en proclames bucòliques. El sistema capitalista és el que, sense misericòrdia, explota tan a les persones com a la naturalesa. Al Manifest dels Moviments Socials, que com és tradició s’aprova al darrer dia, quedava clar el seu tarannà anticapitalista.
Com és costum, aprofitant la convocatòria mundial del Fòrum Social alguns col·lectius convoquen sessions específiques (p.ex. les autoritats locals, juristes, salut). Ja fa tres convocatòries (les anteriors, Porto Alegre-2005, Nairobi 2007) que se celebra, uns dies abans, un Fòrum de Teologia i Alliberament. Aquest any van assistir-hi unes cinc-centes persones, teòlegs i dirigents de comunitats, procedents també de tot el món. I com era lògic en aquell escenari, també una part important de les intervencions va girar sobre la necessitat de fer de l’ecologia un nou paradigma teològic. Perquè en un sentit ample, la naturalesa, en la seva materialitat i corporeïtat, és una manifestació del Déu creador i del Déu encarnat, i tota ella (Rom.8) “gemega i sofreix” esperant “que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament” i allò inclou, òbviament, la dimensió corporal i material, és a dir, tan el respecte a la creació com tot el que camini cap a la felicitat i la igualtat de les persones.
Fa un parell d’anys, després del Fòrum Social de Nairobi, vam convocar el Fòrum Social Català. Sense cap modèstia podem dir que fou un èxit: de participants, de temes posats a debat, de possibilitat de consolidar xarxa entre moviments. Aquest any es repeteix la proposta pel gener de l’any vinent, 2010. Potser seria hora de pensar, també, en la possibilitat de celebrar entorn de les mateixes dates, un Fòrum Català de Teologia i Alliberament. El Fòrum accentua sobretot la voluntat de fer xarxa, generar intercanvi, donar a conèixer experiències. I avui, entre nosaltres hi ha innombrables grups, experiències de fe i de servei, petites comunitats que viuen aïllades o tancades sobre sí mateixes, que en relació a temes tan actuals com la laïcitat, el diàleg interreligiós, l’autonomia de la moral, l’ensenyament de la religió a l’escola etc. tenen una opinió a les antípodes de quasi la única imatge que els mitjans de comunicació donen de l’Església, però que no es coneixen i tenen pocs medis. En aquest sentit un Fòrum Català de Teologia i Alliberament podria ser molt útil.