Entrevistes. El proper dilluns 7 d’octubre, a les 19h a la seu de Cristianisme i Justícia (Roger de Llúria 13, Barcelona), tindrà lloc una nova sessió dels Dilluns dels Drets Humans, cicle que Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia co-organitzen de manera conjunta des de fa més de 10 anys.
Aquesta sessió porta per títol “Crisi i dret a l’habitatge”. Tindrem com a convidats Ada Colau, membre de la Plataforma Afectats per les Hipoteques i membre de l’Observatori DESC, Carme Trilla, responsable del Servei de Mediació en l’Habitatge i exsecretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Eudald Vendrell, advocat, actual vicedegà del Col·legi d’Advocats de BCN, professor de Dret Civil a la UB.
De manera prèvia a la conferència, Ada Colau ens respon unes primeres preguntes sobre la qüestió:
Què impedeix convertir l’habitatge en un dret garantit a totes les persones?
Ho impedeix la mercantilització de l’habitatge, és a dir: el fet que en les darreres dècades a l’estat espanyol els diferents governs han legislat considerant l’habitatge un bé d’inversió en lloc d’un bé d’us. Així, l’estat ha fet una política econòmica que ha apostat en gran part per la totxana com a forma de generar activitat econòmica, inflant la bombolla immobiliària que ara ha esclatat i està deixant centenars de milers de famílies perjudicades. El model basat en la construcció il·limitada i la propietat privada com a forma d’accés a través del sobreendeutament ha deixat uns pocs beneficiaris (entitats financeres, immobiliàries, algunes administracions i responsables polítics corruptes) i una gran majoria de població damnificada que té grans dificultats per accedir a l’habitatge, o directament el perd a través dels milers de desnonaments per motius econòmics que es produeixen a l’estat, sense que hi hagi un parc públic on reallotjar a les famílies més vulnerables ja que som dels països europeus amb menys habitatge en règim de lloguer social (al voltant d’un 1% del parc total).
Què fa falta per a construir un nou marc que pugui avançar cap a l’assoliment d’aquest dret?
Cal revertir la tendència anteriorment descrita: legislar per fer que l’accés a l’habitatge no impliqui més del 30% dels ingressos (quantitat màxima recomenada per Nacions Unides). Fer que el lloguer o el cooperativisme en règim de cessió d’us siguin alternatives reals a la propietat, amb una reforma legal que garanteixi preus assequibles i estabilitat (que no et puguin fer fora als 5 anys o triplicar el lloguer, com passa ara). Cal també penalitzar el mal ús de la propietat dels habitatges i la especulació, tal i com indica la constitució española al seu article 47, per exemple penalitzant fiscalment els pisos buits que incompleixen la seva funció social o directament expropiant el seu us de fruit. Cal garantir un servei públic d’habitatge en formes de tinença alternatives a la propietat, com ara el lloguer social realment assequible.
Quines experiències locals apunten en aquesta direcció?
A l’estat espanyol malauradament encara poques experiències locals apunten en aquesta direcció. De fet, ara mateix la majoria dels ajuntaments están en fallida precisament perquè van apostar (forçats per la manca de finançament estatal) per l’especulació del sol com a principal forma de finançament. Algún exemple diferent sí tenim, com Marinaleda, poble d’andalusia on l’ajuntament ha fet una aposta decidida per garantir la funció social del sol i l’habitatge, facilitant l’acces a tots els seus ciutadans a preus molt assequibles utilitzant eines com l’autoconstrucció recolzada tècnicament pel municipi. A Catalunya, Sant Celoni va aprovar una penalització fiscal dels pisos buits. Ara sens dubte la crisi actual ofereix una ocasió única per forçar els ajuntaments a re pensar-se en aquesta matèria, cosa que de fet la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca està aprofitant per impulsar l’aprovació masiva de mocions a favor de la dació en pagament i contra els desnonaments per motius econòmics.
