Veus. Aquest 17 doctubre, les ONG que promovem els drets humans, la solidaritat internacional i la pau volem recordar que la pobresa vulnera la dignitat humana i els drets més fonamentals i, per tant, continuarem treballant, i amb més raons que mai.

Cridem a les forces polítiques, les administracions públiques, els mitjans de comunicació i a la ciutadania a no oblidar el caràcter global de la pobresa i la desigualtat, i a no renunciar a exigir una vida digna per a tothom basada en el compliment dels drets humans, econòmics, socials i culturals, a Catalunya, i arreu.

Des del 2008, les ONG que formem part de la Confederació catalana d’ONG hem intensificat la nostra presència pública el 17 d’octubre, Dia internacional per a la eradicació de la pobresa, per tal de fer palès que aquesta crisi era global i que les solucions havien de ser globals. Avui més que mai, la nostra responsabilitat passa per recordar, malgrat que resulti incòmode, que la igualtat i la justícia seran transnacionals o no seran, i que ens enganyem i ens enganyen els que pretenen quelcom diferent.

Malgrat les nostres dificultats actuals i sense deixar de denunciar l’augment de la pobresa a Catalunya, la nostra vulnerabilitat com a societat encara no és comparable a la daltres. La crisi de Somàlia, la primera gran crisi humanitària del segle, ha posat en evidència les greus conseqüències que té aquesta crisi sistèmica per als països i regions més empobrides.

Tal i com diem des de fa dècades, aquesta crisi és resultat d’un sistema que ha allunyat l’economia real de les persones i que en lloc de generar benestar ha augmentat les diferències entre els més rics i els més pobres, passant per sobre dels drets de la majoria de la població mundial. Tal i com advertíem l’any passat, avui a Catalunya s’ignoren els acords aprovats pel Parlament quant a la despesa social i a l’ajut als països empobrits, i es perden drets i serveis adquirits per respondre les exigències dun sistema econòmic desbocat i suïcida, regit per l’especulació financera.

La batalla, però, més dura avui és la batalla del discurs: la pobresa i la precarietat econòmiques estan alimentant la pobresa i la precarietat ètiques, i cal denunciar cada nou intent de justificar legoisme social i institucional i la normalització dels discursos insolidaris de tota mena deixant clar que nosaltres no som deixe món.

Catalunya és una de les regions europees que més ha retallat l’ajut al desenvolupament però no podem renunciar a inserir-nos responsablement en lautèntica Casa gran de tots i totes, que és el món. Tampoc podem acceptar les retallades en sanitat i ensenyament, dos dels eixos fonamentals per al benestar i la cohesió social. Per aquesta raó, amb motiu del Dia internacional per a l’eradicació de la Pobresa

Demanem al Govern:

* Que la lluita contra la pobresa i la desigualtat sigui una política de Govern que es pensi en termes de desenvolupament global, per tal que les necessitats bàsiques de totes les persones estiguin cobertes i la justícia social garantida. Demanem més imaginació i valentia política per no empobrir més ni Catalunya ni el món, i per no incrementar el patiment dels més vulnerables, ni aquí, ni arreu.

*    Que en el marc general del principi de coherència de polítiques, Catalunya sigui capdavantera en limpuls de polítiques econòmiques que modifiquin lactual sistema financer i comercial internacional. Catalunya pot demanar impostos globals com l’impost a les transaccions financeres o l’eliminació del deute extern o la despesa militar, en les instàncies estatals i internacionals que correspongui. Catalunya també pot impulsar i promoure la creació de riquesa real, industrial, comercial i agrícola i treballar contra el frau fiscal per afavorir la redistribució i la universalització dels sistemes de protecció social a escala nacional i internacional.

*    Que renovi i expliciti un nou compromís pressupostari amb el 07% per a l’ajut al desenvolupament i el foment de la pau i els drets humans: que estableixi nous terminis i nous acords per assolir aquest percentatge dels ingressos propis incondicionats de la Generalitat per a la cooperació al desenvolupament, d’acord amb els compromisos subscrits al Pla director vigent, i que ho faci amb consens de tots els actors del sistema català d’ajut al desenvolupament.

*    Que es reconegui la societat civil organitzada com a actor rellevant en la recerca de solucions a la crisi i en la definició de polítiques per aconseguir-ho, al mateix nivell que les empreses i altres agents privats, i que les empreses no siguin l’únic actor social rellevant en matèria de política exterior i/o cooperació al desenvolupament. Que totes les decisions que ens afecten col·lectivament es prenguin de forma democràtica. D’altra banda

Demanem a la ciutadania:

*   Un salt endavant en la reflexió sobre el nostre model de producció, consum i estalvi que es materialitzi en noves formes de construir solidaritat, igualtat i justícia: posar les energies i els diners en projectes que facin efectius els canvis i les transformacions locals i globals.

*   Enfrontar la resignació i el desànim a través de lorganització social col·lectiva: participar més i exigir més transparència en associacions i ONG de qualsevol tipus per facilitar tant la solidaritat immediata i concreta, com l’acció política de mig i llarg termini.

*   Mobilització social permanent en defensa dels drets i la dignitat de tothom: entendre com a pròpies totes les reivindicacions a favor de la igualtat i el benestar humà, l’equitat de gènere, l’ecologia, el dret a l’educació, la salut o la participació política que es facin tant al nostre barri com a l’altra punta del planeta.

En coherència amb aquestes demandes, la Confederació Catalana dONG convoca la ciutadania a celebrar el Dia internacional per a leradicació de la pobresa afegint-se a la mobilització ciutadana del 15 doctubre i formant part d’aquesta nova consciència global que va ocupar les places àrabs, espanyoles o catalanes i que ha arribat fins a Wall Street, epicentre simbòlic del poder econòmic.

Les ONG cridem a la ciutadania a omplir els carrers el 15 doctubre i a tenir i fer presents a les persones i pobles més empobrits del planeta amb el seus pensaments i amb les seves pancartes i eslògans.

Confederació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament 13 d’octubre de 2011


¿TE GUSTA LO QUE HAS LEÍDO?
Para continuar haciendo posible nuestra labor de reflexión, necesitamos tu apoyo.
Con tan solo 1,5 € al mes haces posible este espacio.
Artículo anteriorCarta a Don Mariano Rajoy
Artículo siguienteCristianisme i Justícia, 30 años

DEJA UN COMENTARIO

Por favor ingresa tu comentario!
Please enter your name here