¡Pan y rosas! ¡Pan y rosas!: crònica de la presentació del llibre de Lucía Ramón a CiJ

Cristianisme i Justícia. Els sentiments d’indignació, ràbia i impotència en conèixer la notícia de l’assassinat d’una dona a mans de la seva parella són el punt de partida del llibre “Queremos el pan y las rosas. Emancipación de las mujeres y cristianismo” que es va presentar el dijous 17 de març a Cristianisme i Justícia. La seva autora, Lucía Ramón, filòsofa i teòloga, analitza el fenomen de la violència contra les dones i es pregunta què poden fer els cristians i les esglésies davant aquest problema. La resposta que es dóna ella mateixa és contundent: “o som part del problema, o som part de la solució”.

Precisament aquest és un dels aspectes del llibre que va destacar una de les ponents a la presentació, la Catedràtica de Filosofia Victòria Camps: la voluntat d’afrontar què fa i què pot fer l’Església davant la tragèdia de la violència contra les dones. Tot i que “als Evangelis no està justificada”, denuncià Camps, “l’Església s’ha apuntat a la visió de la dona dominada i sacrificada”.

La teòloga i metgessa Teresa Forcades, companya de Lucía Ramón a la European Society of Women in Theological Research, va voler aprofundir una mica més en la lògica de les relacions entre homes i dones en una societat patriarcal que, com va insistir a assenyalar, “no és que l’hagin fet així els homes, sinó que s’ha fet entre homes i dones”. Els referents de la nostra identitat adulta, que en el cas de les dones és la figura materna, i la raó instrumental que sovint domina les relacions interpersonals contribueix a crear dependències i reproduir aquest model patriarcal que només es pot trencar aplicant una lògica de reciprocitat a les relacions humanes.

L’únic representant masculí de la taula va ser el sociòleg Rafael Díaz-Salazar, que es va mostrar profundament interessat per la irrupció de les teologies feministes, que són “la innovació més important en teologia”. En la seva opinió, constitueixen una novetat més destacada fins i tot que la teologia de l’alliberament, perquè el punt de vista i les aportacions que està fent la teologia feminista no havien existit fins ara.

Díaz-Salazar també va felicitar a l’autora per anar més enllà del “feminisme progressista burgès” i enllaçar amb la tradició del feminisme d’arrel proletari. El professor de sociologia va posar de manifest el desencontre que ha existit sempre entre les feministes cristianes i agnòstiques, i veu en el llibre de Lucía Ramón una oportunitat per al diàleg.

I és així com va voler presentar també el llibre la mateixa autora: una interpel.lació, una invitació al diàleg a creients i no-creients, a homes i dones, per a, entre tots,  promoure noves relacions que ens permetin compartir “el pa i les roses” que reclama el títol de l’obra.