Santi Torres. Dijous 24 setembre 2009 es va produir a Nova York un fet insòlit en molts anys: Barack Obama, president dels EUA, presidia aquell dia per primera vegada el Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Deixant de banda la credibilitat del Consell, amb tantes i tantes resolucions incomplertes, tanta impotència davant d’alguns conflictes endèmics

vegeu Darfur, Israel etc …) i un equilibri de poder que contínua «desequilibrat» a favor de les grans potències nuclears, la reunió no hauria de menysprear. La presidència d’Obama va arrossegar al seu torn, també a la resta dels presidents, de manera que per primera vegada el Consell rebia les vitamines de poder necessària per representar allò per al qual va ser creat fa ja unes quantes dècades. Allò que avui anomenem multilateralisme, constitueix l’única esperança sòlida en política internacional per poder abordar amb un mínim d’eficàcia els grans problemes que haurà d’afrontar la humanitat.

Tot això posa, però, en més evidència si cap, la fosca i tenebrosa època que acabem de passar, amb la boja política exterior dels Bush, Aznar, Blair i companyia. A mesura que van apareixent en comptagotes, els informes que desvetllen la utilització arbitrària del poder per part de l’administració nord-americana, es va prenent consciència de fins a quin punt el món ha estat governat, durant un període de temps massa llarg, per forces que han fet de conceptes com «guerra preventiva», «guerra contra el terrorisme», «unilateralisme» etc … els arguments per justificar una brutalitat insospitada en nom de la democràcia i occident. No sé si amb els informes serà suficient. No estaria malament que algú plantegés seriosament la possibilitat que els actors principals d’aquell drama poguessin algun dia ser portats davant un tribunal de crims contra la humanitat. Un fet així faria creïble la voluntat d’iniciar una nova època sobre uns nous principis. De moment, tenim l’esperança i això, veient com han anat les coses, no és poc.

¿TE GUSTA LO QUE HAS LEÍDO?
Para continuar haciendo posible nuestra labor de reflexión, necesitamos tu apoyo.
Con tan solo 1,5 € al mes haces posible este espacio.
Miembro del equipo de Cristianisme i Justícia. Licenciado en Psicología por la UB, en Teología por el Instituto de Teología Fundamental y máster en Teoría Política por la Universidad Pompeu Fabra. Presidente del Patronato de la Fundación Migra Studium.
Artículo anteriorUna reflexió i una proposta en relació a la nova grip
Artículo siguienteEl impacto socioeconómico y ecológico de las empresas transnacionales en África

DEJA UN COMENTARIO

Por favor ingresa tu comentario!
Please enter your name here