Temps de Pasqua, retrobar-nos amb una força que no és d’aquest món
M. Carmen de la Fuente És la força que desprenen aquelles persones que, des de la nostra lògica i des del nostre benestar “assegurat”, haurien de viure derrotades, sense projecte, agenollades davant d’una realitat que no dubta en fer-los caure de nou quan sembla que podrien aixecar-se. També totes aquelles que les acompanyen dia rere dia, amb la sensació d’estar lluitant contra un gegant, però sense deixar de cercar alguna escletxa per on alimentar la vida.
És una força que explica allò que, amb els nostres esquemes no podem explicar: com aguanten? Què les fa viure? Perquè no es donen per vençudes? Com se sostenen enmig de tant dolor?… Una força que ens fa obrir els ulls i escoltar, que ens interroga, que ens toca el cor i que ens qüestiona vitalment. És una força que ve de nosaltres però que va més enllà. (more…)
Recés a la ciutat (II): El meu Pare m’ensenyarà encara coses més grans
Santi Thió. Després de guarir el paralític de la piscina de les ovelles, l’Evangeli de Joan recull aquesta intrigant afirmació de Jesús quan les autoritats protesten perquè treballa en dia festiu. Ara, en considerar els fets pasquals, palpem una concreció absoluta de l’aprenentatge de Jesús.
La resposta de Jesús a la demanda de Felip reforça l’interès per la contemplació dels fets pasquals. Felip vol que en aquell moment solemne Jesús li mostri el Pare. La resposta és: «Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare […] No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi?» (Jn 14,9-10).
No cal dir que això porta a considerar que Déu Pare renta peus o es dona en eucaristia o plora davant la tomba de l’amic o busca l’ovella perduda al barranc. Sorgeix un desig imperiós d’un coneixement de Jesús més gran, tot perseguint el rostre de Déu. (more…)
