
Rabí -que vol dir “mestre”-, on t’estàs?
M. Carmen de la Fuente. “Rabí -que vol dir “mestre”-, on t’estàs?” (Jn 1, 38) és una pregunta que ressona en l’interior de les dones i homes que volem trobar-nos amb Jesús, per conèixer-lo més, estimar-lo més i seguir-lo més. Una pregunta que ens compromet, perquè sabem la resposta ( “veniu i ho veureu” Jn 1, 39) i perquè sabem que si la seva mirada es creua amb la nostra, la seva força ens mourà a anar-hi, a veure i a quedar-nos amb ell la resta del dia.
“Rabí -que vol dir “mestre”-, on t’estàs?” ens ha portat a Melilla-Nador un lloc que, si alguna cosa és, és frontera, perquè allà la frontera ho amara tot. Una frontera que separa dos mons que ens esforcem a mantenir allunyats. Una frontera que fereix i mata homes i dones, cada cop més joves. Una frontera que no volem mirar però que és tan nostra com de qui la construeix i la protegeix. (more…)

Temps de Pasqua, retrobar-nos amb una força que no és d’aquest món
M. Carmen de la Fuente És la força que desprenen aquelles persones que, des de la nostra lògica i des del nostre benestar “assegurat”, haurien de viure derrotades, sense projecte, agenollades davant d’una realitat que no dubta en fer-los caure de nou quan sembla que podrien aixecar-se. També totes aquelles que les acompanyen dia rere dia, amb la sensació d’estar lluitant contra un gegant, però sense deixar de cercar alguna escletxa per on alimentar la vida.
És una força que explica allò que, amb els nostres esquemes no podem explicar: com aguanten? Què les fa viure? Perquè no es donen per vençudes? Com se sostenen enmig de tant dolor?… Una força que ens fa obrir els ulls i escoltar, que ens interroga, que ens toca el cor i que ens qüestiona vitalment. És una força que ve de nosaltres però que va més enllà. (more…)

Recés a la ciutat (II): El meu Pare m’ensenyarà encara coses més grans
Santi Thió. Després de guarir el paralític de la piscina de les ovelles, l’Evangeli de Joan recull aquesta intrigant afirmació de Jesús quan les autoritats protesten perquè treballa en dia festiu. Ara, en considerar els fets pasquals, palpem una concreció absoluta de l’aprenentatge de Jesús.
La resposta de Jesús a la demanda de Felip reforça l’interès per la contemplació dels fets pasquals. Felip vol que en aquell moment solemne Jesús li mostri el Pare. La resposta és: «Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare […] No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi?» (Jn 14,9-10).
No cal dir que això porta a considerar que Déu Pare renta peus o es dona en eucaristia o plora davant la tomba de l’amic o busca l’ovella perduda al barranc. Sorgeix un desig imperiós d’un coneixement de Jesús més gran, tot perseguint el rostre de Déu. (more…)

Recés a la ciutat (III): Esquinçar la vida per a donar llum a l’inèdit
Pepa Torres. Les dones agafen un paper fonamental en els relats de la Pasqua. Elles van seguir i servir a Jesús amb els seus béns pels camins de Galilea (Lc 8,1-3) i li van ser fidels fins al final, fins a la creu. Són testimonis, com tantes dones d’avui, de la permanència en les situacions límit, on el que toca fer és estar i acompanyar la impotència i el dol, fins que emergeixi l’inèdit. Són testimonis de la llavor de l’amor entregat que, encara que invisible dins l’úter de la terra, va obrint-se camí lentament cap a la llum, trencant lloses i sepulcres, donant llum a l’inèdit, perquè el Déu de Jesús no és un Déu de morts sinó de vius. Per això no és la nostàlgia del passat la que ha de caracteritzar la vida cristiana sinó la passió per la vida encara que hagi de travessar temps foscos.
En la història de l’espiritualitat femenina són moltes les dones que en explicar la seva experiència fan servir la imatge del part com a metàfora de la Pasqua. (more…)

Recés a la ciutat (II): «I caigué per tercera vegada… El gra de blat». Divendres sant
Jaume Flaquer. Jesús encarna en la seva passió l’ensenyament de les seves paráboles. «Si el gra de blat no mor i cau a terra…», ens diu Jesús. Ara, ell mateix cau a terra una, dues, i tres vegades per acabar morint en creu, en un procés de descens que serà a la vegada un camí d’ascens i de Vida, per a ell i per a tota la humanitat. Les tres caigudes no són més que el capítol final de tota una vida d’abaixament expressat en infinitud d’imatges: prendre l’últim lloc, fer-se com infants, ser com el gra de blat, rentar els peus… Resulta difícil trobar una temàtica més omnipresent en tot l’Evangeli. I si Jesús és camí, veritat i vida és perquè ell ens obre la porta perquè puguem seguir aquest camí de descens que paradoxalment serà a la vegada d’ascens vers el Pare. (more…)

Recés a la ciutat (I): «Submergir-se en el déu de la vida». Dijous Sant
Pere Borràs. “Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles: –Seieu aquí mentre jo prego.
33Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, 34 i els digué: – Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.
35 S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. 36 Deia: –Abba, Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.
37 Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere: –Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? 38 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. (more…)

Recés a la ciutat (III): Ens han pres l’esperança
Jesús Renau. Dissabte Sant és un dia molt especial. Els deixebles amagats i plens de por. Jesús absent. El poble celebra la festa de Pasqua en família, tot preparat com si haguessin de sortir per a un llarg viatge. Domina en la comunitat cristiana una rara sensació de mort, un dia buit de tota esperança.
En el camí del seguiment de Jesús també es donen dissabtes sants tant a nivell personal com comunitari. Nits fosques, silencis carregats de tristesa, incapacitat de pregar, i manca d’esperança.
La meditació que tindrem aquest matí a l’església del Sagrat Cor dels jesuïtes intentarà connectar amb l’ambient d’aquell primer dissabte sant i veure com d’alguna manera s’ha anat repetint en la vida de moltes persones. (more…)
Comentaris recents