Guerras de hoy, ¿guerras de siempre?
Oscar Mateos. [El Ciervo] La guerra es una continuidad histórica. Numerosos autores han insistido en la idea de que, en nuestra historia moderna, no ha existido ni un solo día en el que el planeta no haya estado sufriendo el impacto de un conflicto armado. No obstante, la naturaleza de las guerras, la forma en que estas se llevan a cabo, el número de conflictos, las causas de fondo que las explican, e incluso las tácticas de guerra han ido cambiado substancialmente en los últimos tiempos. Todos estos cambios, sin embargo, no deben llevar a equívocos: la guerra sigue siendo un fenómeno altamente complejo y altamente político que a menudo es peligrosamente simplificado por el análisis que hacen los medios de comunicación. Aunque por desgracia sigue siendo un fenómeno subanalizado, las últimas décadas han visto proliferar numerosos centros de investigación a nivel internacional que se han centrado precisamente en el estudio de la naturaleza y de las características de los conflictos armados contemporáneos. Existen al menos tres aspectos que cabe destacar a la hora de entender las guerras en la actualidad. (more…)
Cambio climático: nos estamos jugando la vida
Oscar Mateos. [21RS] Vivimos, como generación que habita en estos momentos el planeta, un tiempo decisivo, una encrucijada histórica. El reconocimiento de que la vida humana, tal y como la conocemos, está en peligro por primera vez en la historia de la humanidad, es unánime, y ya no sólo pasa por la insistencia de los activistas ecologistas que desde hace 40 años nos advierten de que nuestro modelo de desarrollo y consumo lleva al planeta rumbo al desastre, sino que también cuenta con el asentimiento, casi resignado en algunos casos, de voces como la de Obama, la del propio Foro Económico Mundial que cada año se reúne en Davos, o la más que significativa voz del Papa Francisco, así como, por supuesto, con el aval del conjunto del ámbito científico. La crisis ecológica global es extraordinaria, y percibir esta afirmación como exagerada o demasiado distópica sólo retrasa la urgencia de una toma de conciencia que acabará cayendo por su propio peso. (more…)
Davant de la greu crisi socio-ambiental, és urgent una ètica planetària
[Aquest article forma part del Quadern CJ número 200 i correspon al primer capítol. Durant les properes setmanes publicarem en aquest blog la resta de capítols del quadern.]
Oscar Mateos. El nostre món globalitzat i el seu model de consum són un gran transatlàntic amb rumb al desastre. Aquesta afirmació no és una sortida distòpica ni exagerada: la nostra empremta ecològica ha assolit nivells extraordinaris, el planeta ja no és capaç de regenerar bona part del que consumim i els experts adverteixen que si mantenim el ritme actual de consum, el 2050 necessitarem l’equivalent a tres planetes, pel cap baix, per abastar-nos. Les conseqüències de tot aquest model són sabudes i reconegudes per tothom: escalfament global, canvi climàtic, refugiats ambientals…
El sentit d’urgència respecte d’aquesta greu conjuntura ha substituït el tractament gairebé anecdòtic que rebia la qüestió del canvi climàtic fa només uns anys. (more…)
Un model no universalitzable
Oscar Mateos. [La Vanguardia] S’acosta una data històrica per a la lluita global contra la pobresa. El setembre del 2015 es clausuraran oficialment els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), una agenda de desenvolupament global basada en vuit objectius que l’ONU i els seus estats membres han mirat d’impulsar des del 2000 per posar fi a alguns dels grans flagells que afecten la humanitat: pobresa, fam, analfabetisme, mortalitat infantil…
El balanç és bastant ambigu. D’una banda, ja se celebra el fet d’haver reduït la pobresa extrema a la meitat d’ençà que es va iniciar l’agenda. Pels més crítics, en canvi, aquesta reducció s’explica fonamentalment pel creixement econòmic xinès, que ha aconseguit que milions de persones ja no visquin per sota del llindar de la pobresa extrema. Molts consideren que ha faltat voluntat política per avançar veritablement en tots aquests compromisos globals. (more…)
Ni peix, ni canya: què feia Rajoy a l’Àfrica?
Oscar Mateos. [Revista Treball ICV] Recentment, un tertulià d’un programa de televisió li comentava al periodista Xavier Aldekoa, amb motiu de la presentació del seu genial llibre “Océano África”, que el problema de l’Àfrica era que calia ensenyar a pescar i no donar directament els peixos. Davant d’aquest tòpic simplista i molt superat en el debat sobre desenvolupament, Aldekoa va respondre brillantment que la qüestió era començar per no trencar la canya.
I és que de forma històrica, el continent africà ha estat objecte d’espolis humans (tres segles d’esclavitud) i de recursos (colonització i neocolonialisme, tant occidental com xinés en l’actualitat), que han fet, efectivament, que les societats africanes hagin estat desposseïdes de la possibilitat de pescar els seus propis peixos, de fabricar les seves pròpies canyes i de pescar a la seva manera. Amb això no vull caure en un discurs naïf que exculpi el paper dels propis africans en la situació actual. És obvi que les elits africanes han col·laborat amb tot aquest procés de forma sistemàtica, i és obvi, i molt invisibilitzat també, que sectors de les societats africanes han resistit a la seva forma contra totes aquestes formes d’opressió. (more…)
Una repolitització que anirà a més
Oscar Mateos. [El Ciervo] Quatre anys després de l’15-M la societat espanyola s’ha repolititzat. “Nosotros los de Sol ya no somos los mismos”, proclamava una pancarta aquells dies de maig de 2011 a la plaça madrilenya. I encara que és difícil de quantificar i de demostrar empíricament aquesta afirmació, la veritat és que res no sembla igual: el panorama polític hereu de la Transició, que tenia en el bipartidisme la seva màxima expressió, es troba en una profunda crisi de legitimitat (que alguns anomenen “crisi de règim”); en les properes eleccions municipals concorreran desenes de candidatures ciutadanes que, amb totes les seves contradiccions, volen escapar de la lògica partitocràtica de les últimes dècades, o entre d’altres aspectes, són cada vegada més els estudis que indiquen una nova efervescència de les iniciatives d’economia social (cooperatives de consum, bancs de temps, espais de coworking, etc.).
És tot resultat directe del 15-M? (more…)
El que l’Ebola amaga
Oscar Mateos. [El Periódico de Catalunya] Des que va esclatar el brot d’Ebola a finals de març, van ser moltes i reiterades les advertències i demandes de les organitzacions humanitàries. Al juny, Metges sense Fronteres va alertar que estàvem davant el brot més important de la història d’aquest virus i que les persones afectades ja es comptaven per centenars. No ha estat fins fa escasses setmanes que els Estats Units i organismes com l’ONU han començat a prendre en seriosa consideració la magnitud del problema. Amb el cas detectat a Espanya, l’Ebola ja és una preocupació internacional que ocupa totes les portades. La seqüència d’aquests mesos posa en relleu una trista constatació: mentre el problema no ha trucat a la porta de casa, la crisi de l’Ebola s’ha observat com un fet llunyà i que afectava només alguns països.
No obstant, on el virus avança com un vendaval segueix sent l’Àfrica occidental (principalment Sierra Leone i Libèria), que ja comptabilitza 8.000 casos i gairebé 4.000 persones mortes (si bé les organitzacions humanitàries sobre el terreny reconeixen que hi ha molts més casos i morts que les autoritats locals no estan sent capaces de comptabilitzar). (more…)
