Reptes socials davant les eleccions (I)

Reptes socials davant les eleccions (I)

[Aquest post recull la presentació del document que l’apostolat social de la Companyia de Jesús a Espanya ha publicat davant les diferents cites electorals de 2019 amb algunes reflexions i propostes. Durant els propers dies, publicarem en aquest mateix blog les propostes concretes que aborden qüestions essencials com la crisi mediambiental, el compromís amb la solidaritat internacional, la protecció de la infància o la igualtat efectiva entre dones i homes, entre d’altres].

Sector Social de la Companyia de JesúsTotes les eleccions són importants: hi resideix el nucli de la nostra democràcia i és el moment de l’exercici del poder per part de la ciutadania. El 2019 les eleccions recorren tots els nivells d’organització política de l’Estat: locals, autonòmiques, estatals i europees.

Hi ha motius de preocupació, i molts, de cara a aquestes eleccions, però també hem de reconèixer que les nostres democràcies europees tenen una enorme fortalesa, i que la divisió de poders es converteix en un contrapès imprescindible per tal d’assegurar el respecte als marcs constitucionals. No es tracta de ser ingenus -afrontem reptes importants-, però tampoc de deixar-nos arrossegar pel pànic. L’endemà de les eleccions, el més probable és que surti el sol i que hàgim de continuar treballant moguts per la “fe que fa justícia”.

Alguns trets d’aquest temps que ens poden ajudar a comprendre  millor la profunditat i l’abast d’aquestes eleccions.

El projecte europeu -així anomenem normalment el procés d’integració regional en què consisteix la Unió Europea- viu les seves hores més baixes. La sortida del Regne Unit (Brexit) és una mala notícia. El Regne Unit és una democràcia molt antiga i una potència econòmica. Que abandoni la UE, més enllà de les dificultats concretes de l’execució del procés, és un missatge molt negatiu perquè expressa desconfiança i preferència per un projecte nacional autònom, i no per un model de responsabilitats compartides. A més del Brexit, la UE viu tensions fins ara desconegudes, amb països com Polònia i Hongria, que qüestionen el model de democràcia liberal, tot apel·lant a uns valors nacionals que serien anteriors -i superiors- als del ciutadà. A Itàlia assistim també a greus tensions amb la UE que trenquen el principi fonamental de solidaritat.

Dues línies de força del creixent malestar del nostre temps (15M, indignats, armilles grogues, Occupy…) són les que es refereixen a la desigualtat econòmica i a la recerca de més participació política. La desigualtat apareix amb rostres molt diversos: entre els joves, per la precarització de la feina; entre els adults, perquè a partir dels cinquanta anys és gairebé impossible reintegrar-se al món laboral; entre els pensionistes, perquè viuen en la precarietat. En conjunt, les nostres societats són cada cop més duals: mentre una minoria troba feines ben remunerades, una gran majoria es manté en la precarietat o amb ingressos molt limitats.

El desencís amb la democràcia formal té a veure amb la transformació dels partits polítics en grups tancats, professionalitzats i que es van allunyant de les necessitats socials per dedicar-se al seu manteniment i assegurar-se quotes de poder. La democràcia necessita aquestes institucions intermèdies per al seu correcte funcionament. El seu dèficit provoca falta de representació i de respostes adequades des del poder polític. La recerca de formes de participació directa no hauria d’estar en contra del sistema de representació, sinó que poden ser complementaris i convertir-se en estímuls mutus per a una acció pública millor.

Per últim, aquestes eleccions viuran el repte de la informació a gran escala a través de les xarxes socials. En processos semblants en països propers, s’ha comprovat la influència d’aquests mitjans, la seva alta capacitat de penetració, la incapacitat per identificar l’extensió de notícies intencionalment falses i la dificultat per contrarestar aquests missatges. Hi ha evidències d’activitat organitzada per part de grups diferents en aquesta activitat de disseminar informacions falses. Aquesta desinformació es troba en la base dels populismes: moviments polítics en expansió que sustenten les seves posicions en provocar la por i el rebuig al sistema polític actual i a tot allò que pot convertir-se -mitjançant la distorsió- en una amenaça a un “statu quo” desitjable i enyorat. La velocitat i capacitat de propagació de notícies és un repte nou per a les nostres societats, i s’està mostrant com una amenaça a un debat ordenat capaç de distingir l’evidència i els sentiments.

L’any 2019 és ple de cites electorals. A més de les qüestions concretes de cadascuna de les eleccions, hauríem d’estar atents a tendències més profundes que van marcant la nostra vida política: el desencís amb el projecte europeu, que serveix de justificació per a la falta de solidaritat; la desigualtat econòmica com a forma d’injustícia molt arrelada a les nostres societats; el desencís amb la democràcia formal, comprensible per la rigidesa de la representació dels partits polítics, però que, en ser qüestionada, evidencia la fragilitat d’alternatives; i el repte nou de les xarxes socials i els fluxos massius d’informació, que alimenten el prejudici i la polarització.

Si volem exercir el nostre dret a un vot informat, ens hi haurem d’esforçar una mica més.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.