Un 15M climàtic?

Un 15M climàtic?

José Eizaguirre“Ningú no havia estat capaç de pronosticar que milers de joves sortirien al carrer per una causa tan global, etèria i incorpòria com el canvi climàtic” (Samuel Martín Sosa). Així ha estat. El passat divendres 15 de març ha tingut lloc simultàniament en diversos països europeus una vaga estudiantil amb manifestacions als carrers per reclamar als polítics mesures urgents i decisives contra el canvi climàtic i la degradació mediambiental. Alguns veuen, no sense motiu, un paral·lelisme amb aquell altre 15M, el maig de 2011, del qual va sorgir el moviment ciutadà de tots conegut.

L’origen d’aquest altre moviment, encara més jove per l’edat dels seus membres, es troba en l’adolescent sueca Greta Thunberg, la qual l’agost passat va començar a posar en pràctica una vaga escolar pel clima, deixant les seves classes a l’institut per seure a la porta del Parlament suec demanant mesures eficaces a favor de la cura del medi ambient. Setmanes després va ser convidada a expressar-se en una miniconferència TED d’11 minuts a Estocolm, en la qual comenta que quan va començar la vaga hi va haver persones que li van suggerir entrar a classe per formar-se com científica climàtica i poder així “solucionar” la crisi climàtica: «Però la crisi climàtica ja ha estat solucionada. Ja tenim totes les dades i solucions. L’únic que hem de fer és despertar i canviar. Per què hauria d’estar estudiant per un futur que aviat no existirà quan ningú no està fent res en absolut per salvar aquest futur?»

Aquest salt als mitjans li va obrir les portes a una invitació per participar a la COP24, la Cimera del Clima de Katowice (Polònia), el desembre, amb una breu i contundent exposició (03:25 minuts) en la qual treia els colors als delegats de tots els països allí reunits: «Us heu quedat sense excuses i ens estem quedant sense temps». Aquests tres minuts llargs van ser suficients perquè el testimoni de Greta calés en altres estudiants, començant per Bèlgica i altres països europeus, que van secundar la vaga setmanal donant lloc al moviment Fridays for Future. A diferència d’altres vagues estudiantils, en què els alumnes senzillament no van a classe, aquesta vegada els estudiants canvien l’aula per manifestar-se pacíficament a la porta de les administracions públiques.

A Espanya, els primers a secundar la vaga van ser alumnes de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona. En només unes setmanes, joves de tot l’Estat han conformat Joventut pel Clima, la versió hispana de Fridays for Future. A la seva pàgina web trobem un manifest que en la primera línia recorda la Carta de la Terra: “Ens trobem en un moment clau de la nostra història. Hem d’escollir entre polítiques que no respecten els drets fonamentals de les persones i que agredeixen el nostre entorn, o bé fer un pas endavant i exigir mesures que millorin la qualitat de vida de la ciutadania, que respectin el nostre medi ambient i que no posin en perill el nostre futur”. I acaba: “Ens hi juguem molt, ens hi juguem el nostre futur. Si els polítics no fan res, farem que ens sentin. La situació és extrema: la crisi ecològica s’ha aguditzat en els últims anys, i ja no hi ha cap racó del Planeta que sigui aliè a aquesta urgència. El cost de la passivitat és enorme. Calen canvis profunds en un model econòmic la principal víctima del qual som nosaltres mateixos.”

Greta Thunberg, que pateix de la síndrome d’Asperger, la qual cosa influeix en el seu caràcter introvertit, seriós i obstinat, està sent enaltida com a nova abanderada de la justícia climàtica. Ha estat convidada al Consell Econòmic i Social de la UE, i al Fòrum Econòmic de Davos, on va pronunciar una de les seves frases més mediatitzades: “I want you to panic” (“Vull que tingueu pànic”): «Vull que sentiu la por que jo sento cada dia. I vull que actueu com si la nostra casa estigués en flames; perquè així és». (No és una anècdota que Greta hagi realitzat tots aquests viatges en tren, per evitar el dany ambiental provocat pel mitjà de transport més contaminant: l’avió). Després d’aquesta fulgurant ascensió mediàtica, Greta ha estat recentment nominada al Nobel de la Pau d’aquest any per un grup de diputats socialistes noruecs, que consideren que “l’amenaça climàtica és una de les principals causes de guerra i conflicte, de manera que el moviment de masses que ha impulsat Greta és una important contribució per a la pau”.

El discurs de Greta Thunberg, i el dels centenars de milers d’estudiants que el 15 de març van canviar les classes pels carrers, és simple: «Volem un futur». De què serveix preparar-se per un futur que no existirà? Per què dedicar tants esforços a formar-nos quan els governs no escolten les persones formades?

Precisament, dos dies abans del 15-M el PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) feia públic un nou informe en què conclou: “Cal adoptar mesures urgents a una escala sense precedents per aturar i revertir aquesta situació i protegir així la salut humana i ambiental”. L’informe, de 740 pàgines i redactat per 250 científics i experts de 70 països, suposa una nova confirmació de l’ampli consens científic respecte al clima. Gairebé tots els indicadors que tenen a veure amb objectius mediambientals (escalfament global, contaminació, qualitat de l’aigua i de l’aire, pèrdua de biodiversitat…) emeten índexs negatius que mostren que, tot i les declaracions i acords internacionals, estem anant a pitjor. Ens queda molt poc temps per reaccionar i els joves cada vegada són més conscients que els afecta directament.

Potser això explica l’èxit d’un moviment que, aparentment sorgit del no-res i sense suports, ha aconseguit el passat 15 de març convocar manifestacions en 1.600 ciutats de 105 països (a Espanya, en 58 ciutats). Manifestacions que hem contemplat amb una sorpresa similar a les d’aquell altre 15M. ¿Realment han sorgit del no-res, o més aviat cal pensar en un “brou de cultiu” favorable, que porta temps coent-se?

Resulta inevitable buscar paral·lelismes amb el primer 15M. Com el fet que els mitjans de comunicació de seguida s’han preguntat qui hi ha al darrere “manipulant” els joves. O que alguns partits i líders polítics hagin volgut arrimar la causa als seus interessos, fent-se la foto i deixant caure declaracions de simpatia i alè. Les que sí que han donat suport obertament a aquest moviment juvenil són les organitzacions ecologistes, alleujades en descobrir en els joves saba nova en la lluita mediambiental, després de dècades d’activisme. Al marge d’aquestes reaccions previsibles, és indubtable el factor clau que en els dos moviments juguen les xarxes socials i el model d’organització horitzontal, amb nodes locals enllaçats en xarxes de comunicació i coordinació. És la manera de treballar dels joves, que fugen de les organitzacions verticals.

El cert és que Joventut pel Clima es presenta com un moviment apartidista i pacífic, tot i que reconeguin que hi pugui haver persones violentes que participin en les activitats convocades amb intenció de desacreditar-les. Com escrivia uns dies abans l’eurodiputat d’Equo Florent Marcellesi en un article titulat “S’acosta un 15M climàtic”: «Si el 15M de 2011 la ciutadania va marcar el futur del nostre país amb un “no ens representen” que impugnava la inacció política davant la crisi democràtica, aquest 15M climàtic dirà alt i clar “no ens representen” per impugnar la inacció política davant l’emergència climàtica.»

¿Som davant d’un nou i imparable moviment social liderat per joves, o tot això passarà sense incidir en un sistema que sembla inamovible? Encara és aviat per posar-hi expectatives i treure’n conclusions. La veritat és que, no sent pocs els estudiants mobilitzats, estem parlant d’una minoria; la majoria de les comunitats educatives al nostre país se n’han mantingut al marge o, senzillament, no se n’han assabentat. Un bon indicador serà fins a quin punt els partits polítics recolliran les peticions dels joves en els programes electorals de les properes eleccions. Fins ara no sembla que la qüestió mediambiental sigui una prioritat en els seus programes.

Una pregunta pertinent és si seran capaços els joves de mantenir-se fidels a la seva cita setmanal davant de les administracions públiques i si això produirà algun resultat polític, ja que és indubtable la responsabilitat legislativa davant la greu crisi mediambiental que vivim. En qualsevol cas, la seva actitud i activitat està contribuint a un despertar de la resta de la societat, fent pujar un grau més l’escalfor d’aquest brou de cultiu cultural que, en algun moment, arribarà a ebullició.

Al costat de la dimensió política, també és cert que, com reconeix el recent informe del PNUMA, aquesta crisi està alimentada per models de “producció i de consum insostenibles“. I a la banda del consum hem de reconèixer que tots hi participem (no només els joves). En això són encertades les paraules del papa Francesc a Laudato si’: “Als països que haurien de produir els més grans canvis d’hàbits de consum, els joves tenen una nova sensibilitat ecològica i un esperit generós, i alguns d’ells lluiten admirablement per la defensa de l’ambient, però han crescut en un context d’altíssim consum i benestar que fa difícil el desenvolupament d’altres hàbits” (LS 209). ¿Seran capaços els joves de demanar justícia climàtica i alhora reconèixer les nefastes conseqüències del seu estil de vida (que és també el nostre)? ¿Seran capaços -serem capaços- de, sense deixar de fer vaga pel clima i de manifestar-nos pacíficament davant els governs, fer vaga de consumisme i manifestar una altra manera de viure que posi en el centre la cura de la vida? No basten les manifestacions i manifestos (fins i tot en l’àmbit catòlic juvenil) si no ens mirem cadascú al nostre propi comportament i estil de vida.

Els cristians estem vivint en aquestes setmanes de quaresma un temps favorable a la conversió. El papa Francesc, en el seu Missatge per a la quaresma 2019, ens recorda: “El pecat que nia al cor de l’home -i es manifesta com avidesa, afany per un benestar desmesurat, desinterès pel bé dels altres i sovint també pel propi- porta a l’explotació de la creació, de les persones i del medi ambient, segons la cobdícia insaciable que considera tot desig com un dret i que abans o després acabarà per destruir fins i tot a qui viu sota el seu domini”. I conclou: “No deixem transcórrer en va aquest temps favorable”.

Els joves ens estan recordant el que els científics van dient durant dècades: que se’ns acaba el temps per evitar el més greu del canvi climàtic. No deixem transcórrer en va aquest temps favorable que podria ser la nostra última oportunitat.

Imatge de Goran Horvat a Pixabay 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.