El món laboral: què hem obviat?

El món laboral: què hem obviat?

Pepe Rodado[Estris] El món del treball és la clau de tota la qüestió social. Com sigui i les condicions en què es doni serà fonamental per unes relacions socials equilibrades o de desigualtat.

El treball al llarg de la història ha anat configurant-se de diverses formes. Va estar molt arrelat a la terra. Després va canviar amb la revolució industrial, el sistema fordista de producció, les noves tecnologies de la comunicació, i actualment ens trobem immersos en la revolució 4.0 que està marcada per la intel·ligència artificial, la digitalització i la robotització.

Per adonar-nos dels canvis proposo l’exercici de parlar amb avis, pares i germans sobre quins han estat o són els seus treballs, les condicions salarials, d’higiene, de temps… i fer-ne un diàleg obert en grups petits. D’una estabilitat laboral s’ha passat a una mobilitat extraordinària i una temporalitat abusiva i insuportable; d’uns sous dignes a uns que no permeten més que sobreviure; d’unes expectatives de millora social a través dels estudis a la decepció i impotència entre els estudis i les feines que s’ofereixen; d’un temps en què s’havia de marxar a l’estranger a fer feines de baixa qualificació, a ser un país que rebem persones treballadores per realitzar-les alhora que molts joves amb estudis i ben formats s’han de buscar la vida novament fora del país. Aquestes són algunes de les característiques més comunes al món laboral d’avui. I una pel seu impacte és la cultura individualista que ha trencat la mentalitat col·lectiva i comunitària, signe d’identitat de la classe obrera. Això fa que a l’hora de voler incidir en la transformació de les actuals condicions laborals i participar en el debat de cap a on anem, sigui molt difícil. Sembla que cadascú ens hem d’espavilar i això porta a la impotència i a la desmoralització.

L’enorme diversificació en el món laboral (tipus d’ocupacions i precarietat) cal sumar les noves formes de treball. Totes elles marquen aquest món condicionant l’acció organitzada dels treballadors per aconseguir una major justícia social. La crisi del 2008 va fer palès que els que vivim exclusivament del nostre treball estem en una situació de total dependència i de fragilitat. La nostra qualitat de vida està estretament lligada a tenir o no tenir feina, el tipus i condicions d’aquesta.

Si mirem el futur hi ha algunes qüestions    a debatre molt importants. Per a molts joves l’únic treball que han conegut és en condicions precàries i això s’ha normalitzat i acceptat fet que manifesta resignació i pessimisme davant la realitat laboral. Cal dir que això no és normal tot i que sigui habitual. El treball precari s’ha de combatre aspirant i lluitant col·lectivament per un de decent i digne.

I el temps de treball? La necessitat de reduir-lo i repartir així el treball i la riquesa que som capaços de generar serà un cavall de batalla. Això va en contra de la dinàmi ca d’acumulació de treball i de riquesa en poques mans. I més tenint en compte la incidència de la robotització en la destrucció total o parcial de moltes feines. Aquí cal tenir en compte el debat sobre una renda bàsica universal. Tot plegat no es pot plantejar des de la mentalitat capitalista sinó que cal un canvi de mentalitat i de paradigma social.

Per últim, què hem d’entendre per treball? Cal distingir entre ocupació i treball. L’ocupació és el que entenem per treball remunerat i exclou el no remunerat com el treball de cura, de la criança dels fills, de   la cura dels malalts que generalment és a càrrec de dones. Tot això no és treball? Treball és tota activitat que implica una acció a favor de la comunitat. Cal incloure doncs el voluntariat, la creació artística, l’acció cívica sociopolítica… Cal integrar totes aquestes activitats en el concepte treball, donant-les el valor social que tenen, i per tant, cal que les persones que ho fan puguin tenir un sou digne.

Per acabar, cal destacar la tendència creixent de l’anomenada economia social creadora de llocs de treball amb criteris de sostenibilitat, inclusió, proximitat, participació i cooperació, que apunta a un altre model no només productiu sinó també social. Els obstacles que troba per créixer són molt grans. Especialment per la mentalitat generalitzada del model productivista, depredador dels “recursos naturals i humans” i especulatiu.

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.