Treballar per viure dignament

Treballar per viure dignament

Xavier DomènechDel 16 d’octubre al 20 de novembre ha tingut lloc a Cristianisme i Justícia el curs Treballar per viure o viure per treballar? Una proposta des de l’Evangeli, amb una dotzena d’assistents procedents majoritàriament de diferents realitats de Pastoral Obrera. La proposta formativa s’ha estructurat en 6 sessions que es distribuïren, de dues en dues, seguint l’esquema del Veure, Jutjar i Actuar. En un món globalitzat i cada vegada més tecnificat (robotitzat), l’objectiu del curs era fer una mirada al món del treball, en què l’atur i la precarietat laboral esdevenen cares de la mateixa moneda, des de l’Evangeli i la Doctrina Social de l’Església (DSE) per mobilitzar-nos en favor del treball digne i decent.

A la primera sessió en Rafael Allepuz ens convidà a ser crítics amb les dades que rebem, tot desgranant l’evolució de diferents indicadors del món del treball: taxa d’ocupació, taxa d’atur, temporalitat, diferències i bretxes salarials, sobreqüalificació… Vam constatar que, si bé alguns indicadors han millorat recentment, no ho fan encara als nivells precrisi i segueixen prou allunyats de les mitjanes europees. Espanya és el segon país de la UE amb temporalitat més alta, ja que forma part de la cultura empresarial del país cobrir llocs estables amb treballadors inestables, més submisos i menys sindicats. És revelador que la proporció dels salaris sobre la Renda Nacional Bruta segueix al 2017 4,5 punts percentuals per sota de la que hi havia al 2007, de manera que es fa ben palès que la recuperació econòmica està afavorint els beneficis per sobre dels salaris.

A la segona sessió la Julia López va insistir que la normativa laboral alhora que regula el temps de treball està regulant el temps de no treball (de descans, d’oci, de formació…). Atès que legalment la distribució de la jornada és flexible per a l’empresa, els temps de treball es plantegen com si fóssim persones aïllades i no socials. Contràriament al que pensem, les vacances (veritable temps de vida) no són un temps remunerat per l’empresa sinó que hi ha uns dies en què es prohibeix treballar i l’empresari reparteix el temps que paga al treballador entre les jornades laborables. Es va posar de manifest que les relacions d’ocupació s’estan deslaboralitzant, de manera que la regulació del temps de treball es difumina, i que la bretxa salarial entre dones i homes fa que quan una parella ha de decidir qui agafa un permís i qui treballa la dona estigui en desavantatge per continuar treballant.

A la tercera sessió la Dolors Oller ens va situar en els criteris de la DSE, nascuda al S.XIX amb l’encíclica Rerum Novarum (1891), tot i que el pensament social de l’Església ja venia de les primeres comunitats cristianes i  dels Pares de l’Església, i entronca amb la tradició profètica del judaisme. La DSE és quelcom dinàmic perquè el capital es va transformant, i no és com un barret que el cristià es posa i es treu, sinó que no hi pot haver fe sense justícia, ni justícia sense fe. Així mateix, la DSE defensa que les accions socials han d’estar amarades d’amor, que no hi pot haver bé individual sense el bé comú, i que no es pot separar l’espiritualitat de la resolució dels problemes.

A la quarta sessió en Josep Sols, després de fer un recorregut històric sobre el rol del treball des de l’antiguitat fins els nostres dies, va centrar-se en el concepte del treball dins de la DSE. La DSE posa de manifest que les condicions laborals infrahumanes són fruit de l’avarícia de la patronal i de la indefensió dels treballadors. No es pot tractar els treballadors com si fossin coses ja que el treball, i la seva dimensió subjectiva (la persona), té primacia sobre el capital, perquè el treballador hi posa la seva vida i el capitalista només recursos materials. La tesi que cal que el treballador participi en la propietat de l’empresa va suscitar cert debat i penso que és un tema en què caldrà seguir reflexionant a fons.

A la cinquena sessió en Ramir Pàmpols ens va dir que el principi bàsic per resoldre el problema del treball ha de ser la solidaritat i que el treball ha de ser una dimensió més de la persona, no la que ens totalitza, ni la primera, ni la principal. En un món en què l’ésser humà s’ha convertit en un producte més, elegible i per tant descartable, el gran desafiament és aconseguir una globalització positiva de la condició humana, de manera que s’han de garantir els drets socials de tothom, treballin o no treballin. Així doncs, més enllà de l’antiga centralitat del treball, ens caldrà exigir la centralitat de la vida, de la humanitat i de la ciutadania.

La sisena i darrera sessió va consistir en una taula rodona, oberta al públic en general, sobre Reduir la jornada per compartir la riquesa. L’Òscar Murciano, secretari d’acció sindical de CGT, ens va dir que és molt difícil introduir propostes de reducció de jornada en els convenis laborals ja que ens trobem a les portes d’un salt tecnològic que reduirà dràsticament la mà d’obra, que un 62% de treballadors a jornada parcial, molt precaritzats, voldrien treballar més hores i que actualment les forces dels sindicats són escasses i centrades a revertir la pèrdua de drets de la darrera dècada. L’Albert Recio, professor d’economia, va comentar que s’ha perdut la homogeneïtat de la classe obrera que hi havia fins els anys 60 del S.XX, de manera que ara hi ha els que treballen poques hores, els que treballen la jornada laboral i els que es pensen que enlloc de treballar estan a la feina per fer carrera; aquesta fragmentació en experiències de la ja no classe sinó massa obrera és la que impedeix que la lluita per la jornada laboral, que és una lluita per un canvi de vida, no sigui de moment prou reeixida.

En resum, els conceptes que em semblen clau a partir de les diferents aportacions són que ens cal ser crítics amb les informacions que rebem, que davant dels canvis socials hem de reivindicar el temps de vida i la centralitat de la vida i que la solidaritat i l’espiritualitat no es poden separar de la resolució dels problemes. Per tot el que s’ha dit, ha estat un curs molt enriquidor i inspirador en la línia del que es pretenia: posar-nos en acció, des de la realitat, pel treball digne i decent per a tothom.

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.