Per una consciència ecològica

Per una consciència ecològica

Javier Arregui[Estris] Un dels majors desafiaments al que ens enfrontem al s.XXI és, sens dubte, el problema mediambiental i, en particular, el canvi climàtic, que ja és aquí. Es tracta d’un toc d’atenció del que molts no semblen voler adonar-se’n: la vida és  vulnerable i finita, és precària, si no es té cura, no és viable. Si hem arribat fins aquí, ha estat per un allunyament progressiu de la naturalesa de la que en formem part. El significat de naturalesa ha canviat amb el temps. L’home antic mai no va dissociar déus, homes i natura. Tots ells compartien ser i destí. La natura, com qualsevol forma de vida, és portadora de dignitat i en conseqüència de normativitat. Els estoics van encunyar una bella paraula, oikeiosis, que pertany a la família semàntica de oikos, que significa casa i suggereix sentit de pertinença amb la natura, convertint aquesta en font d’amor i d’empatia. El nostre allunyament de la natura està relacionada amb la progressiva emergència de la ideologia del consum i del materialisme en l’última centúria. Aquesta ideologia del consum requereix i exigeix, entre altres coses, relativisme moral com a codi de  conducta. Aquest és una fugida i una fugida és sempre la pitjor forma de sortida. A més, suposa admetre la incapacitat d’unir en una posició moral. Millor guiar-se per una saviesa moral que per la raó. La raó ens ha insensibilitzat moralment durant dècades. L’autocomplaença, essencial per al consumisme, abomina qualsevol principi moral que té profunditat. Tal com Skolimowski argumenta, la ideologia del consum permet raonar i prendre decisions evitant supòsits normatius, i per tant, tractant d’evitar la moral i l’ètica: “Vacances morals per a tots!”.

Pensar amb claredat i amb rigor és un requisit previ per actuar correctament. Una de les arrels de les múltiples desgràcies que ens inquieten és que no tenim una visió del món. És a dir, la deficiència de la  manera en què interpretem la naturalesa condueix a la deficiència en la nostra relació amb ella. Tal com exposa T. S. Elliot “una concepció errònia de l’univers comporta en algun punt una concepció errònia de la vida i el resultat és un desastre inevitable”. L’home ha de tornar a aprendre a interactuar amb la natura. Cal alliberar la naturalesa de la seva mera condició d’objecte per a reconèixer-la com a subjecte de drets. La naturalesa no deixa de ser i d’actuar com un organisme vivent on cadascuna de les parts adquireix valor en relació a les altres.

Els problemes ecològics mai no es resoldran adequadament per la tecnociència. Les seves implicacions econòmiques i polítiques exigeixen la cooperació de les humanitats, especialment de l’ètica. Cal transformar la nostra actual consciència mecanicista en una consciència ecològica. La resolució dels nostres problemes mediambientals i ecològics es troba en l’estructura mateixa dels nostres valors. Si no acceptem alguns valors fonamentals no hi ha edifici possible. Els valors informen i guien les nostres accions. D’aquí la urgència en la necessitat de fer una síntesi de valors ètics i fer-los nostres. Assenyalaré només tres valors ecològics fonamentals:

  1. Austeritat. Ens ajuda a gaudir la gratuïtat i el relleu de les coses importants com l’amistat, l’alegria interior o la llibertat individual. El que dona valor a les coses és la nostra consciència. A més, l’austeritat no s’ha d’entendre com abnegació o pobresa imposada sinó com la capacitat de viure una vida rica en propòsits utilitzant mitjans modestos.
  2. Reverència. Aquest és un valor clau que té un component ètic i un altre cognitiu. La reverència està relacionada amb el nivell de consciència que tenim en relació al prodigiós desenvolupament evolutiu. Quan som conscients del tapís exquisit de l’evolució i de la ment humana només podem reaccionar amb reverència i admiració. Dit d’una altra manera, la reverència pot sorgir d’un acte de comprensió profunda. La sanació del planeta i la reparació de béns ecològics exigeixen aquesta comprensió profunda així com un sentiment de compassió. D’altra banda, l’ètica és una extensió de la idea de reverència.
  3. Responsabilitat. La racionalitat sense responsabilitat és una cosa monstruosa. La responsabilitat actua com a vincle espiritual que converteix a l’ètica en la font que dona sentit a la vida.

Som responsables no només de les conseqüències immediates de les nostres accions sinó també de les que es produeixen a llarg termini. No obstant això, als nostres contemporanis no els agrada examinar les conseqüències de les seves activitats al llarg termini.

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.