El Papa Francesc contra la pena de mort

El Papa Francesc contra la pena de mort

Xavier Garí de Barbarà[Foc Nou] Una de les notícies més sorprenents –i d’altra banda, desitjades i esperades- d’aquest estiu des del Vaticà, ha estat la decisió del Papa Francesc de derogar la justificació de la pena de mort del Catecisme de l’Església catòlica. Feia molts anys que molts cristians i més catòlics ens preguntàvem com era posible que en una pàgina del Catecisme s’estigués radicalment en contra de l’avortament, per exemple, i en una altra s’acceptés l’aplicació de la pena de mort. El Papa Francesc, aquest estiu, ha donat un pas endavant en el progrés del Magisteri de l’Església, que és lloable i és d’agraïr, perquè humanitza una vegada més la vida humana. A més, ha facilitat enormement la feina de molts laics, religiosos/es i capellans que treballen a les presons fent una pastoral penitenciària agosarada i, més en concret, els que es comprometen a acompanyar en els corredors de la mort. Aquests corredors són llocs infernals en els què molts reus poden passar la tortura d’estar-s’hi anys i anys; aquest temps és terreny de cultiu per fer brollar la fe, quan aquests penats analitzen la seva pròpia història personal mentre esperen un esdevenidor tan negre com el seu passat. Que el Papa Francesc hagi derogat del Catecisme la justificació de la pena de mort, en primer lloc,  possibilita una defensa universal de la vida en totes les seves dimensions i condicions, també en els casos de sentenciats per terribles crims. L’amor de Déu és per sobre de les pitjors culpes, encara que no sempre ens sigui fàcil d’admetre-ho a la resta de cristians. La capacitat de perdó de Déu és tan gran com el seu amor, i ni una ni l’altre ens entren al cap ni al cor fàcilment, perquè tot és immens en Déu i tot és petit en nosaltres.

D’altra banda, com més enfonsada està una persona, més és capaç de deixar-se portar per les mans de Déu. En els corredors de la mort hi corre una fe en la Vida, que el canvi que el papa ha fet en el Catecisme ajuda a fer brollar més fruits, inclús quan aquests reus estan a punt de perdre la propia vida.

En segon lloc, aquesta derogació obre poderosament les portes a la conversió de molts d’aquests penats, que no podien abraçar la fe en no entendre perquè l’Església del Jesús al què es convertien, justificava –cruelment per a tots ells- la seva pena de mort davant del món i la història. No podíem esperar menys d’un Papa que escriu sobre el respecte a la naturalesa en una de les seves encícliques estrella (Laudato Si’), i que fa una exaltació sobre ‘la joia de l’amor’ en una altra encíclica que no va deixar indiferent a ningú (Amoris Laetitia).

Francesc és un Papa que ha actualitzat i impulsat un dels tresors amagats de la Doctrina Social de l’Església: el Magisteri Catòlic per la Pau, raó per la qual algunes entitats catòliques mundials, com Pax Christi International, fa temps que li demanen públicament que escrigui una nova encíclica sobre la Noviolència (que segur que, a més, tocaria temàtiques com el perdó i la reconciliació), i seria la culminació d’una trilogia que deixaria en el seu pontificat una estel·la de pau i bé completa, del tot fidel al més pur estil de Sant Francesc d’Assís.

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.