Cultura (i) política a l’escola

Cultura (i) política a l’escola

Oriol Jiménez i Abadías (Grup de treball sobre educació i justícia de CJ)L’educació ha de ser compassiva. I l’escola ha de donar resposta al que està passant al món. L’escola ha d’estar viva, tot sentint-se viva. Aquest inici de l’escrit està inspirat en les paraules del darrer llibre d’en Josep Maria Esquirol, La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana (Quaderns Crema 2018). Seguint el seu trajecte filosòfic desenvolupa la necessitat  de la resistència íntima; la resistència davant la desorientació i l’alienació que s’ha apoderat del nostre entorn degut al consumisme descarat, la violència i el malestar. Aquesta resistència es construeix des de la creativitat i la generositat. A través de l’assaig descobrim que contempla en la política un paper essencial: és la dimensió on la creativitat i la generositat es conjuguen. L’autor vol rescatar la política: «La política és la implicació dels ciutadans en la comunitat i en la seva conducció. La política és imprescindible. La comunitat és generada per la fraternitat. Aspiració a una comunitat que es mogui per “la solidaritat dels commoguts”».  Relaciona la política amb l’entendre la nostra vida des de la generositat cap a l’altre, des de atendre a l’altre. La política i el construir-ne amb l’altre una comunitat del nosaltres. Una comunitat que se sent viva.

Avui en dia parlar de política a l’aula es fa difícil. És arriscat pel context emocional i judicial on som instal·lades. Tractar-la a l’aula pot ser descoratjador per la devaluació que la política professional n’ha fet del terme. Però cal educar en política perquè sense cultura política, no hi ha cultura. Cal educar en política perquè sense cultura política abandonaríem la nostra dimensió socialitzadora. És una obvietat, que cal que ens recordem, que una escola educa als ciutadans del futur, persones que conformaran el món. A les escoles despertem la sensibilitat per l’altre, la preocupació pels patiments de l’altri, l’acceptació de les altres cultures, i la curiositat de com és el món.

I és a través de la política que l’ésser humà conviu i es responsabilitza del seu entorn. Per Aristòtil la política era  l’art total; l’art que aplegava totes les habilitats humanes: l’oratòria, la profunditat del pensament, l’empatia, la retòrica, la història, la ciència, la sensibilitat artística i la virtut ètica. Aquesta última era imprescindible.

La següent lectura que us recomano és un assaig en defensa de les humanitats: Para combatir esta era. Consideraciones urgentes sobre fascismo y humanismo, de Rob Riemen (Taurus, 2018). El títol ja és prou explícit. Ens adverteix del virus del feixisme i la seva presència actual. Del seu discurs demagògic i populista. El feixisme és molt present en les idees i es camufla sibil·linament. El feixisme viu de la massa, del col·lectiu sense consciència. L’únic antídot d’aquest verí és la cultura. És la consciència i el criteri.  És a través de la cultura, el cultiu de l’ànima, que resistirem immunes al «feixista que portem a dins». «L’objectiu de la democràcia és l’educació, el desenvolupament intel·lectual, la noblesa de l’esperit. Per impedir que la democràcia es degeneri en una democràcia de ­­­­masses on la demagògia, la ignorància, la propaganda, la vulgaritat i els instints humans més baixos donin llum al fill bastard de la democràcia; el feixisme».

El feixisme viu de la frustració de la gent, del nihilisme. El feixisme atia la por, especialment, davant l’estrangera, el refugiat, la diferent. El feixisme està ben viu, i, paral·lelament les humanitats són considerades inútils, invàlides, ineficaces…

Avui més que mai hem d’educar. Avui més que mai, cultura. Avui més que mai, política. Avui més que mai hem de tenir fe en l’educar. Fe en l’escola. I des de l’escola educarem en política a través de la cultura. Educarem des de l’empatia, des de la compassió, des del misteri, des de l’atendre a l’altre. Des de l’amor. Des de l’anàlisi del món que tenim. Des del cultiu de l’ànima per mitjà de les arts, des del pensament. Des del criteri. Des de la fermesa interior, des del valors evangèlics. Des de l’educació crítica. Des de la creativitat per oferir alternatives. Des de l’esperança i des de la creença que un altre món sí és possible.

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.