L’essència de la vida inclou el misteri de la mort

L’essència de la vida inclou el misteri de la mort

Daniel JoverEls primers llaços es creen entorn dels afectes, els sentiments i la necessitat bàsica de la cura essencial.

Quan sentim les passions també trobem els sofriments. Hem d’aprendre a acceptar les limitacions imposades pel més temporal dels costums, que és viure.

Què fem quan apareix la mort que ningú no ha convidat?

També necessitarem mirar les coses, la gent i la vida present amb els ulls dels qui ja no les veuen. Aqueixa metàfora serà salvadora: tot serà més bell i sagrat. La vida acabada d’estrenar amb una mirada nova plena d’esperança, que ens farà somriure i emprendre el viatge. Per a això, cal recordar i no oblidar, a pesar que la nostra societat hipermoderna converteix la mort en un tabú; oculta una cosa fonamental: la pedagogia de la bona mort. Els morts que s’obliden estan més morts encara. Recorde tots els amics estimats que ja no hi són; la presència silenciosa de la mort quan va vindre a buscar a les meues ties, les meues àvies i la besàvia, Mariana, sempre de la mateixa manera. Assegudes en els seus balancins. deixaven de menjar i beure esperant aqueix moment, perquè ni tenien ganes de seguir vivint ni els seus ulls tenien ganes de seguir mirant. Sabien morir. Però que injusta la mort dels qui se’n van abans d’hora…!

Tenim el deure de parlar d’ells, d’escriure les seues històries, les seues vivències. Familiars, amics, veïns, gent anònima, sense veu, valents innominats, herois callats que van morir sense ningú que els recordem. Nosaltres mirarem per ells amb la memòria present de l’ahir en el fulgor de l’avui. El nostre món anirà desapareixent abans que nosaltres, com també els va passar a qui ens va precedir. I de colp i volta, un dia, tal vegada ens adonarem que aquest món que vam habitar ja no ens pertany. Serem testimonis de com van marxant sers estimats, com es destrueixen els paisatges de la nostra infantesa i s’esborren els entorns que configuren la nostra vida i arribarem a semblar estranys, aliens al que ens envolta… vivint fora del nostre temps, anacrònics.

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.