La Bíblia: criteri de discerniment del poble de Déu

La Bíblia: criteri de discerniment del poble de Déu

Juan Pablo Espinosa ArceSetembre és el mes de la Bíblia. Se celebra a tot el món cristià (catòlics, ortodoxos i protestants). Durant aquest Mes, se’ns convida a tornar a llegir els textos bíblics, a compartir-los en comunitat i a comprendre com la Sagrada Escriptura és un lloc de trobada amb Jesucrist (Cf. Aparecida 249). De fet, el Concili Vaticà II, en la Constitució Dogmàtica Dei Verbum (sobre la Divina Revelació), recorda que la Bíblia ha d’estar al centre de la vida de l’Església (Cf. Dei Verbum, Capítol VI). I més endavant afegeix que l’Escriptura és “l’ànima de la teologia” (DV 24).

Pel fet de tenir la Bíblia un lloc central en la vida del Poble de Déu, la teologia ha comprès que ella és la “norma no normada” o “norma de fe”. En senzill, la Sagrada Escriptura és la regla de la vida cristiana, i per ella es constitueix el criteri de discerniment de les accions del Poble de Déu. L’Escriptura guia, orienta i ens ajuda a viure autènticament el voler de Jesús. Per això, reflexionarem en com hem d’aprendre a recuperar la Sagrada Escriptura i la seva lectura, sobretot enmig de les actuals situacions eclesials. Dic “recuperar” -i aquesta és potser la tesi- perquè, en un gran percentatge, les comunitats eclesials han perdut el costum d’agafar el text bíblic, llegir-lo, estudiar-lo i practicar-lo. Potser -i aquesta és la continuació de la tesi- recuperar el lloc central de la Bíblia sigui una de les eines principals per anar canviant les nostres pràctiques eclesials.

Amb el Vaticà II les comunitats van agafar les seves Bíblies

Potser un dels signes distintius de la renovació eclesial que va portar fa cinquanta anys el Vaticà II, va ser que les comunitats cristianes tornessin a la lectura assídua de la Bíblia. El Concili anima els creients a tenir una “lectura assídua de la Bíblia” (Dei Verbum 25). I també declara que “cal que tota la predicació eclesiàstica, com la mateixa religió cristiana, es nodreixi de la Sagrada Escriptura i es regeixi per ella” (Dei Verbum 21). Va ser a l’Amèrica Llatina on, i amb particular interès i promoció, va començar un treball comunitari de lectura bíblica en allò que es va conèixer com a “comunitats eclesials de base”. Aquestes agrupacions, majoritàriament d’animació laïcal i de participació de laics, van tenir com a centre l’evangelització, el desenvolupament humà i l’animació social dels seus membres i de les persones que, sense ser de les comunitats, hi eren properes.

A les comunitats cristianes, constituïdes amb força gràcies a la Conferència de Medellín (1968), va començar l’aplicació del mètode de discerniment del veure, jutjar i actuar, proposat anys abans per la JOC (Joventut Obrera Catòlica). El mètode deia: es mira la realitat com el que és (dimensió objectiva); es jutja o analitza els esdeveniments presents en ella, a través del criteri bíblic, teològic, magisterial i també de les ciències socials i humanes; s’actua per transformar i humanitzar les estructures. Beltrán Villegas, en un article de 1969 sobre els “Aspectes teològics de la comunitat cristiana de base”, recorda que per la mateixa dinàmica eclesial, cal que les comunitats vagin desenvolupant relacions “cara a cara” i puguin experimentar “el que per a altres significa viure de Crist i tenir l’Evangeli com a ideal de vida “.

La manera de tenir Crist com a centre únic de l’Església (que és el que Papa Francesc va denunciar que no es va realitzar a l’Església Xilena, com a cas particular d’una crisi més gran) i assumir l’Evangeli com a ideal de vida (o com a norma que norma; regla de fe), necessita d’una adequació de la comunitat a la Sagrada Escriptura. Ampliar els processos de lectura bíblica, el sorgiment i enfortiment de les Pastorals d’Animació de la Bíblia, la recuperació de la seva lectura en la catequesi i en altres instàncies de consulta, decisió i posada en pràctica de plans pastorals, és una tasca urgent i en molts casos pendent. Des de ja, proposo que a cada comunitat hi hagi almenys un grup de laics que, periòdicament, es puguin reunir i llegir els textos bíblics. Animo també que els catequistes, sobretot de la Iniciació a la Vida Eucarística, puguin tenir moments de trobada bíblica. També animo que els consagrats i preveres puguin donar-li la centralitat que el text bíblic mereix. Aquest últim aspecte passa, entre altres coses, per la preparació d’una bona homilia, que com diu el Papa Francesc a Evangelii Gaudium, siguin “paraules que facin cremar cors” (EG 142) i no discursos buits que només “ens mouen en el seient” per l’avorriment d’una predicació buida de significat. D’aquesta manera podrem continuar el camí que el Concili Vaticà II va obrir i al qual ens desafia avui: tornar a prendre en les nostres mans la Sagrada Escriptura i assumir-la com una brúixola d’orientació i com a instància comunitària de discerniment de la vida eclesial i de l’acció de Déu en la història.

Discernir la realitat des de la Paraula de Déu

El discerniment de l’acció de Déu en la història (els signes dels temps) i de les noves accions que l’Església haurà d’emprendre en el curt, mitjà i llarg termini, han d’estar animades i il·luminades per la Sagrada Escriptura. Jesús, a l’Evangeli de Mateu, va criticar els fariseus perquè no podien discernir les senyals del cel ni del temps (Cf. Mt 16,3). No sigui així entre nosaltres. Els processos d’escolta de la nostra realitat s’han de fer comunitàriament, guiats pels pastors, els teòlegs i les teòlogues (Cf. Gaudium et Spes 44). Jesús avui també ens desafia a mirar el nostre voltant i a experimentar un profund procés de conversió i renovació personal i eclesial.

Suggerent és que la Pontifícia Comissió Bíblica en el seu document sobre la “Interpretació de la Bíblia en l’Església” (1994) ens suggereix: “Nombroses comunitats de base centren sobre la Bíblia les seves reunions i proposen un triple objectiu: conèixer la Bíblia, construir la comunitat i servir el poble “. I més endavant afegeix que “cal alegrar-se de veure que gent humil i pobra, agafa la Bíblia i pot aportar a la seva interpretació i actualització una llum més penetrant, des del punt de vista espiritual i existencial, que la que ve d’una ciència segura d’ella mateixa”. El desafiament que la Comissió Bíblica ens presenta és el de recuperar la saviesa de les comunitats que, prenent a les seves mans l’Evangeli, poden discernir la realitat i posar-se al servei d’aquesta mateixa realitat, humanitzant-la i transformant-la.

Amb l’Evangeli, la seva lectura i aplicació (unió de l’espiritual i de l’experiència quotidiana), estarem passant de la cultura de l’abús i l’engany a una cultura de la confiança i d’apropiació de l’Evangeli de Jesús i no dels evangelis dels ídols de fang. La dimensió profètica de la lectura de la Paraula de Déu en les comunitats eclesials, és una invitació constant a deixar-nos transformar per l’acció d’un Déu que ens parla en la nostra pròpia llengua. Però, encara que la seva veu està en les coses del temps i de la història, com a comunitat estem exposats a patir una crítica sordesa crònica. Confiem que l’Esperit que parla a les Esglésies (Cf. Apocalipsi 3,11) ens transformi en una comunitat atenta a les mocions de Déu, les quals hem d’aprendre a discernir en un contacte vivencial amb la seva Paraula.

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.