Gratitud

Gratitud

Daniel JoverVull fer un elogi d’aquest sentiment en perill d’extinció que es diu gratitud. Agraïment a les persones que ens han acompanyat en algun període de la nostra vida; ens van ajudar sense demanar res a canvi i gràcies a elles, hem evolucionat essent qui som. El seu exemple de gratuïtat i compromís és l’estímul necessari per avançar assumint la nostra responsabilitat. Al final de tot, cadascú afronta amb les seves accions o omissions les qüestions més importants que planteja l’existència, i una d’elles és ser agraïts.

No crec en la separació pensament/vida. Juntament amb l’atzar o la Providència, som coautors del nostre guió i testimonis de la nostra època: si no vius ni treballes d’acord amb el que penses i sents, al final acabes sentint i pensant tal com treballes i vius. La coherència entre conviccions, actituds i actes és fonamental. Intento donar testimoni de l’íntima connexió existent entre ètica, espiritualitat i compromís social. Són dimensions que no he volgut negar o menysprear. Escindides, són causa de conflictes i angoixes. Integrades, són font d’inspiració fecunda. Es purifiquen lentament fonent-se en una mateixa praxi d’esperança, en una mateixa aposta.

Com eren la veu, els gestos o el rostre dels que ens van ajudar, admirem i fins i tot estimem, i ja no hi són? Quines emocions ens provoquen en evocar-los?

Sabem que la memòria és un element essencial en la recerca de la nostra identitat, però també ens serveix per destacar i subratllar esdeveniments, moments o persones que ens han fet ser més humans…, i que van contribuir a fer el nostre món una mica millor de com el van trobar. Amb el valor del seu exemple ens segueixen interpel·lant.

Hi ha una manera de pensar i sentir en la qual els records i les seves imatges estan clarament enfocades i flueixen nítides, sense esforç ens permet retrobar-nos amb elles. Només tindrem els seus noms i rostres que habitaran la nostra memòria. Amb totes aquestes persones que ens han acompanyat i ajudat a ser tenim deute de gratitud, de no oblidar-les.

El nostre repte és seguir actuant, pensant i formulant les preguntes pertinents a partir del conflicte i del dolor humà. No repetir-les sinó re-inventar-les. La nostra missió és mantenir la fidelitat a tot aquest conjunt d’ideals encarnats per elles i que, desafiant els fatalismes i la resignació, amb paciència, fan de la història un lloc digne de l’esperança.

Qui són les persones que van contribuir a fer que la nostra vida fos més intensa, compromesa i, tot i les responsabilitats de tota opció, també més agradable?

No podem ignorar que la relació d’amistat es construeix a partir del respecte i el desafiament a la intel·ligència de l’altra persona. Aquests éssers estimats -fonamentals- ens inspiren i ens ajuden a ser millors. Són imprescindibles perquè la humanitat avanci en justícia, compromís social, i sigui digna de tal nom.

Les seves causes ens interpel·len, avui com ahir, per fer-se fonament en les nostres decisions. Ens ajuden a trobar sentit a la nostra vida i significat a les nostres accions. Alimenten la nostra consciència perquè ens mostren la seva vocació de cercadors de bondat, veritat i bellesa en les coses senzilles de la vida quotidiana, més enllà del que és extraordinari.

La nostra manera de ser-los fidels és estar atents als nous contextos i als nous signes dels temps, detectant on es produeixen les noves desigualtats i on germinen les solidaritats, per comprometre’s amb una acció centrada en l’esperança.

Ens van ensenyar que el seu compromís a favor d’aquesta esperança activa i radical sempre és una pràctica en un context històric i un procés viu impulsat pel desig i la voluntat. Suposa convertir-se en protagonista i motor de les causes i motius que esperem. No és espera passiva que altres agents externs realitzin el que tu desitges. Els militants de l’esperança són anti-fatalistes; són la bona gent que sap quelcom elemental: per tenir visió clara i transformadora cal saber mirar amb ulls nets i identificar els factors de risc i les possibilitats latents. Amb capacitat per a la resistència ètica i, al mateix temps, d’emprendre i desenvolupar experimentacions anticipatòries que tenen en germen les potencialitats desitjades. Prenen consciència de les injustícies i sofriments de la realitat com a orientació bàsica i senten l’impuls de canalitzar les millors energies creatives. Com deia Ghandi: “Sigues tu el canvi que proposes”. Al cap i a la fi, la validesa i fecunditat de les idees les demostren les persones que les encarnen: són testimonis vius del que creuen.

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.