L’escola refugi: la vocació de servei

L’escola refugi: la vocació de servei

Oriol Jiménez i Abadías (Grup de treball sobre educació i justícia de CJ)Enguany un grup d’educadores i educadors hem tornat a gaudir per segon any de l’oportunitat de trobar-nos. Buscàvem nodrir-nos, buscàvem aprendre, buscàvem reflexionar i buscàvem repensar la nostra tasca. Volíem trencar la barrera del mestre complidor. No ens conformem a ser responsables amb les nostres obligacions laborals, ni a respondre a les expectatives institucionals.

Aspirem a la radicalitat de l’amor: estimar l’oprimit, a qui no vol ningú. Estimar a qui et gira l’esquena. Aspirem a ser escoles refugi. Una escola hospitalària; una escola per a tothom: una escola inclusiva, pivotada des del bé comú (justa, transparent, ecològica, digna, pacífica i respectuosa); una escola acollidora; una escola de persones i per a les persones, més enllà de criteris o interessos. I una escola oberta i diàfana necessita enderrocar els murs que ens separen. Murs invisibles i muts. Murs que fereixen l’ànima. Murs ideològics, socials, culturals i educatius.

Només si entenem la nostra tasca com un servei, construirem. Construirem des del servei, i de la seva experiència en farem aprenentatge, un aprenentatge que resulti significatiu. Educar des del servei, educar a través del servei. El servei necessita que ens alliberem d’allò que ens encadena. Chul Han, filòsof imprescindible per a entendre què ens està passant, ens recorda que som esclaus de nosaltres mateixos, que el sistema ha fomentat la tirania del jo. Som la nostra pròpia màquina, som un producte, som una marca en un aparador global, som una imatge a projectar. Som el nostre propi empresari, el nostre propi producte, el nostre propi publicista. Som les coses que no hem fet. Tancats en el bucle del jo. I ens cansem de ser jo, i de vegades, ens cansem de ser.

La contemplació de l’altre ens allibera del jo. Perquè la ferida és l’obertura per on entra l’altre. L’escolta és l’activitat més política que hi ha: configura la humanitat. Sense escolta ens quedaríem sols amb les pors. El patiment s’individualitzaria, es privatitzaria. L’escolta reconcilia, sana i redimeix.

Si atenem a l’altre (Lévinnas), si desbordem el jo, serem capaços de deslliurar-nos de les nostres pròpies cadenes i ens sentirem lliures perquè ens sentirem humils, senzills. Descobrirem que necessitem els altres, perquè tal com deia Camus, “la solidaritat neix del patiment compartit” .

Humils, senzills i fràgils. Volem educar persones humils. Persones que se sentin vulnerables i acceptin la seva pròpia fragilitat. I des de la nostra vulnerabilitat podrem empatitzar amb el patiment de l’altri. Serem capaços de mobilitzar la nostra vocació de servei. Una escola que obri les finestres de bat a bat. La Marina Garcés ens ho recorda: “Haurem de pensar plegats el que ningú ja podrà resoldre per separat”. Des de la compassió construirem una escola refugi que esdevindrà una escola d’alliberament.

***

Per contactar amb el grup: educaciocj@gmail.com

 

escuela

Imagen extraída de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.