Llibres als quals aferrar-se: recomanacions literàries de l'equip de Cristianisme i Justícia

Llibres als quals aferrar-se: recomanacions literàries de l’equip de Cristianisme i Justícia

Cristianisme i Justícia. La famosa escenògrafa i actriu Núria Espert va dir alguna vegada que per a ella la lectura era “una mena de barana als balcons” i, certament, per a molts de nosaltres també ho és. Els llibres són un bon agafador en moments de desconcert, davant els canvis que arriben a la nostra vida, davant la por, en períodes d’incertesa… Són “la barana” a la que ens podem agafar amb força per contrastar, comprendre, aprendre, descobrir.

A Cristianisme i Justícia ho sabem bé i estem feliços de compartir les darreres publicacions. D’una banda, l’edició bilingüe dels Exercicis Espirituals de Sant Ignasi amb introducció de Josep M. Rambla i amb annexos de Xavier Melloni i Roland Barthes. En segon lloc, L’era del desànim. Una lectura creient des de la filosofia i la teologia, una obra coral que inclou textos de Begoña Román, Llorenç Puig, Josep Otón, José I. González Faus i Joan Carrera i Carrera. I, finalment, però igual d’interessant, el llibre Tejiendo vínculos para construir la casa común de M. Dolors Oller Sala.

A més d’aquests, un any més alguns membres de l’equip de Cristianisme i Justícia han volgut enviar-nos les seves recomanacions per a aquesta Diada de Sant Jordi i Dia Internacional del Llibre.
Aquí les teniu:

  • Juan Pablo Espinosa (@juanpirancagua) recomana El nuevo humanismo (Fondo de Cultura Económica de México, 2013) de Daisaku Ikeda.

Daisaku Ikeda és un filòsof, educador i escriptor japonès de tradició de budista. En aquesta obra, l’autor convida a que els lectors puguin pensar quins són compromisos afectius i efectius en la construcció d’una renovada felicitat, de pràctiques educatives que superin el pràctic i el tècnic, d’una espiritualitat integral, la qual Ikeda llegeix des de la seva tradició budista, però en obert diàleg amb altres formes de sentit, tant creients com no creients.

És una obra poètica, subtil però plena de noves visions del món. Personalment, l’obra m’ha “atrapat”. La dimensió educativa de l’autor ha entrat en diàleg amb la meva vocació pedagògica i he pogut compartir aquestes reflexions amb els meus propis estudiants. Tot això es mou en El nuevo humanismo des d’un reconeixement de l’alteritat, de la importància de l’espai comú on convivim, des de la pau i la felicitat. En les seves paraules: “El hombre es el punto al cual debemos regresar y es, al mismo tiempo, la línea de partida infalible de cada nueva travesía. En síntesis, lo que hace falta es una transformación en el seno del hombre; una revolución humana”.

  • Darío Mollá ens apropa a les Arenas movedizas (Tusquets, 2015) de Henning Mankell:

Reflexions d’una gran densitat i qualitat humana del conegut escriptor suec un cop diagnosticat i conegut el càncer pel que, en breu termini, moriria. Lucidesa, profunditat, humanitat… s’uneixen en 67 breus capítols o reflexions autobiogràfiques. Una ànima al descobert.

  • Alícia Guidonet (@alguri21) ens convida a llegir La interioridad como paradigma educativo (PPC Educar, 2017), un llibre coordinat per Elena Andrés Suárez i Carlos Esteban Garcés.

Aquest llibre és el resultat de les experiències que des de fa uns anys es comparteixen en la formació sobre educació de la interioritat en centres educatius, que s’imparteix a la Universitat de La Salle (Madrid). Amb un interessant pròleg de Xavier Melloni, el llibre ens acosta, des de diferents prismes, a la tasca d’educar des del cor i cap al món. La primera part consta de quatre articles: Elena Andrés presenta l’estat de la qüestió, David Guindulain aporta la seva experiència en l’àmbit d’una pastoral que aposta per la interioritat, Esteban Velázquez exposa la necessària harmonització entre interioritat i treball per la justícia, i finalment , Marisa Moresco i Lola Arrieta expliquen les relacions entre acompanyament i interioritat. La segona i tercera part del llibre s’endinsen en diferents pràctiques i testimonis. Així, tenim l’oportunitat de conèixer els projectes sobre interioritat que han estat desenvolupats en centres diversos (La Salle, Companyia de Maria, Maristes i Menesiano) i finalment, d’apropar-nos a algunes experiències personals i familiars que han fet espai en el cultiu del seu món interior.

  • Pepa Torres (@Pepatorrespere1) recomana El Feminismo es para todo el mundo de bell hooks (Traficantes de sueños, 2017).

El nom de la seva autora és una construcció inventada per reivindicar els seus orígens afroamericans barrejant el nom i el cognom de la seva mare i àvia. A l’escriure-ho en minúscules qüestiona el cànon gramatical hegemònic des de la seva experiència de dona i de negra. La novetat del llibre rau precisament en això, en el plantejament que fa de la interseccionalitat entre classe, raça i gènere interrogant des d’aquesta perspectiva pel subjecte del feminisme.

Amb un estil àgil i senzill revisa críticament continguts com Feminismo global, crianza feminista, Mujer y empleootras formas de masculinidad, etc., per anar desenvolupant la que constitueix la tesi central del llibre: el feminisme no ha d’aspirar a una política merament reformista sinó a una transformació radical de les vides que posi fi a tota forma de violència, de racisme, de sexisme o de classisme. Per això el feminisme no és una qüestió de dones, sinó que ha de ser per a tothom.

  • Agustín Ortega Cabrera, per la seva part, suggereix La teología del pueblo: Raíces teológicas del papa Francisco (Sal Terrae, 2017) de Juan Carlos Scannone.

L’autor és un reconegut jesuïta argentí, un dels filòsofs i teòlegs més significatius de la nostra època, i va ser professor del papa. Ens presenta les influències de la teologia argentina alliberadora del poble en Francesc, que dóna relleu a la cultura, religiositat popular i la fe que promou la justícia amb els pobres.

  • Josep F. Mària ens anima a llegir L’estratègia del diable (Edicions 62, 1964) de C.S. Lewis.

L’autor de Les Cròniques de Nàrnia ofereix en aquest llibre -mig novel·la, mig llibre d’espiritualitat- consells per a una vida espiritual sana a través d’una ironia argumental: un vell diable aconsella un jove que està intentant desencaminar un jove adult britànic durant els anys previs i simultanis a la segona guerra mundial. És justament fent el contrari del que aconsella el vell Screwtape que altres “pacients” del diable progressarem en el seguiment d’Aquell a qui el vell diable diu “l’Enemic”. La finor de les situacions i dels arguments del llibre és considerable.

  • Francisco José Pérez (@pariauniversal) proposa un llibre molt necessari amb textos d’autores com Gloria Poyatos Matas, Helena Maleno Garzón, Lydiette Carrión, Patricia Simón Carrasco i Mónica García Prieto: Todas. Crónicas de la violencia contra las mujeres (Libros.com, 2017).

Et van sorprendre les mobilitzacions del 8M?, dubtes encara de la legitimitat o conveniència d’aquestes mobilitzacions? En qualsevol cas aquest llibret, on quatre periodistes clamen per la igualtat de gènere, fent-se ressò de problemàtiques com la tracta i l’esclavitud sexual, els feminicidis, l’explotació laboral, la violència masclista o la transfòbia, t’ajudarà a apropar-te als rerefons d’aquestes mobilitzacions i el seu resultat. A més pots participar en una altra forma de donar suport a la cultura crítica.

  • D’altra banda, Jaume Flaquer (@j_Flaquer) recomana l’últim llibre de Bernardo Pérez Andreo, La Revolución de Jesús: el proyecto del Reino de Dios (PPC, 2018).

Des de Múrcia, aquest doctor en teologia i en filosofia ens presenta la figura de Jesús amb plena afinitat amb la línia de Cristianisme i Justícia. Subratlla la vida i l’esperit de Jesús com una revolució tant religiosa com social en apostar pel Regne de Déu. El llibre ofereix mil i un detalls interessants sobre el context històric de la vida de Jesús. El seu llenguatge intel·ligible i amè el fa apte per a tot tipus de públics als quals ajudarà a enriquir la seva visió sobre ell i a entendre millor els evangelis.

  • Tere Iribarren, com àvida lectora que és, sempre ens porta veritables joies de les quals gaudir. En aquesta ocasió ens suggereix la lectura de El cuaderno prohibido (Editorial Contraseña, 2017; en català editat en 1985 per Editorial Selecta) d’Alba de Céspedes y de L’acabadora (Edicions Proa, 2011) de Michela Murgia:

Mentre espera que l’atenguin en un estanc al qual ha entrat per comprar tabac al seu marit, Valeria Cossati, la protagonista d’El cuaderno prohibido, li demana al dependent un quadern de tapes negres que ha vist a l’aparador. Tot i que al principi l’estanquer li adverteix que aquest dia, per ser diumenge, té prohibit vendre res que no sigui tabac, al final accedeix a la seva petició. Valeria comença a escriure un diari, d’amagat de la seva família, en les poques estones lliures que li deixen les seves tasques domèstiques i el seu treball en una oficina. La protagonista va deixant en el quadern trossos de vida que li han descolorit la llibertat. Acolorir-la de nou és una aposta difícil. Tots ens podem trobar moltes vegades dins de la novel·la.

Guardonada amb el Premi Campiello, el de més prestigi d’Itàlia, L’acabadora aborda l’etern tema de la fi de la nostra existència des d’una perspectiva única: la d’una comunitat que, des de temps ancestrals, ha sabut enfrontar aquest últim pas de forma col·lectiva i desproveïda de tabús i falsos pudors, recreant un univers atàvic que, d’alguna manera, es manté present fins els nostres dies. Una novel·la breu, impactant, de gran bellesa literària. Gairebé deixa sense paraules.

  • Igual que Tere Iribarren, Sonia Herrera (@sonia_herrera_s) confessa que no es pot quedar només amb un llibre i això és el que ens explica sobre els seus dos escollits: Desterrad a Elihú (Ediciones Oblicuas, 2018) de Manu Andueza i Esperanza en la oscuridad. La historia jamás contada del poder de la gente (Capitán Swing, 2017) de Rebecca Solnit.

Quan en Manu em va demanar que llegís la seva obra Desterrad a Elihú, jo no havia escoltat mai parlar de la teologia narrativa, però de sobte aquesta faula bella en les seves formes i gairebé addictiva pel que fa al contingut, va esdevenir una finestra assequible a diferents sabers teològics des d’allò experiencial i allò concret, des de la Vida, amb majúscules.

Una altra gran troballa d’aquests últims mesos ha estat el llibre de Rebecca Solnit, Esperanza en la oscuridad. Una obra imprescindible que repassa les revolucions contemporànies de les darreres dècades i que posa en valor les lluites de diferents moviments socials que des de la seva diversitat ens ajuden a mantenir l’esperança en aquest altre món possible i realitzable que molts homes i dones estan intentant construir des de fa anys.

  • Francesc Mateu (@frmat) aposta per Correspondència. Setembre 2012 – Agost 2014 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat , 2016).

El llibre és un recull de correspondència, com ja diu el nom, de cartes, mails, missatges de WhatsApp entre dues persones. Una és Magda Heras, una cardiòloga malalta de càncer que intuint que està en una etapa transcendent busca entendre qüestions vitals. L’altre, Ignasi Fossas, prior de Montserrat. La conversa entre tots dos és fresca, plena de vitalitat i plena de les limitacions que dóna la situació. Entre els dos et trobes acompanyant un procés que pots arribar a sentir proper, perquè tothom ha tingut més o menys a prop alguna experiència vital com aquesta.

  • Nicolás Iglesias (@nicolasimuy) ens parla de La voz de los muertos (Ediciones B, 2004) d’Orson Scott Card:

Crec que, malgrat el seu oficialisme mormó, cap autor de novel·les de ciència ficció s’ha acostat tant com Orson Scott Card, a una mirada cristiana de la diferència. La voz de los muertos és el segon llibre de la Saga d’Ender, la qual recomano llegir sencera, i que si arribes a aquest punt, ja no tindràs marxa enrere. Aproximacions ètiques i morals de l’altre com a diferent (amenaçant o germà), s’entrellacen amb elements de ciència ficció i filosofia. Són realment addictives, i prometen un canvi de mirada al món. Pertinent avui dia per a comprendre el fenomen migratori, en el vincle amb l’altre evidentment diferent.

  • Eduardo Rojo (@erojotorrecilla) aconsella Generación líquida. Transformaciones en la era 3.0 (Paidós, 2018) de Zygmunt Bauman i Thomas Leoncini:

El llibre recull les converses mantingudes entre Z. Bauman i el periodista T. Leoncini poc abans de la mort del primer. Aborda realitats, reptes i futur de les joves generacions, sent realment il·lustratiu contrastant parers entre dues persones separades per més de mig segle en el seu naixement. Així, són abordades les transformacions en la pell (ex.: tatuatges), les transformacions de l’agressivitat (ex.: assetjament escolar) i les transformacions sexuals i amoroses (ex.: decadència dels tabús en l’era del comerç electrònic sentimental). És un llibre que demostra la vitalitat intel·lectual que va tenir en l’última part de la seva vida Z. Bauman per entendre els canvis socials que afecten a les i els joves.

  • Jaime Tatay (@JaimeTatay) ens proposa una lectura una mica més tècnica amb Educación Ecosocial: cómo educar frente a la crisis ecológica. La Situación del Mundo 2017. Informe Anual del Worldwatch Institute (FUHEM Ecosocial-Icaria, 2017).

L’informe anual del Worldwatch Institute, traduït al castellà per Fuhem-Icària, resulta, un cop més, d’obligada lectura per a tots aquells preocupats per la sostenibilitat. L’educació, a tots els nivells, és l’objecte d’anàlisi de l’estudi d’any, una anàlisi rigorosa i suggerent de les possibilitats, els reptes i l’enorme potencial de l’àmbit educatiu per poder assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per l’ONU a l’Agenda 2030.

  • Lucia Montobbio (@lucia_montobbio) ens porta un gènere totalment diferent i recomana el conte Respira (Col. Petit Fragmenta, 2015) d’Inês Castel-Branco.

Deu ser perquè aviat serem pares que hem recuperat el gust pels contes. Hi ha una feinada al darrere, d’il·lustracions i d’escollir bé les paraules per transmetre missatges que van més enllà. Fer senzill allò complex. Aquest és el cas del llibre Respira de la col·lecció Petit Fragmenta. Respira és un diàleg entre un nen i la seva mare a l’hora d’anar a dormir. Però aquest diàleg podria esdevenir-se a qualsevol hora del dia i en qualsevol lloc. Perquè, en realitat, el que presenta aquest llibre és un recull d’exercicis il·lustrats que poden ajudar els més petits (i de retruc als més grans) a prendre consciència de la nostra respiració que afectarà al nostre ànim, calma, descans, i gestió de les emocions.

  • Alfons Calderón suggereix l’estimulant lectura de La resistència íntima: Assaig d’una filosofia de la proximitat (Quaderns Crema, 2015) de Josep Maria Esquirol:

És un llibre relativament curt, de menys de dues-centes pàgines, que situa les relacions properes i senzilles en el centre de la condició humana i del sentit profund de la vida. Des d’una mirada atenta al detall i des del present, l’autor, fa un elogi de la quotidianeïtat, tot denunciant el murmuri constant que ens aliena, del qual va ple la societat de la imatge que impera actualment. La filosofia, diu Esquirol, és la cura de l’ànima. “L’exercici del pensament transforma”, afegeix. I el seu pensament, contrastat amb cites d’altres autors de diferents èpoques i expressat amb un to serè, no només aporta una escletxa d’esperança sinó que ens endinsa en el poder guaridor de la paraula, la paciència i el gest de proximitat.

  • I per tancar aquesta llista de recomanacions Oscar Mateos (@oscarmateos1) ens encoratja a llegir Medio sol amarillo (Random House, 2014), una de les grans obres de l’escriptora feminista nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie.

Un relat simplement excepcional, que recorre els primers compassos de l’estat postcolonial nigerià i que s’endinsa en els preparatius i en el desenvolupament d’un dels conflictes de major impacte humanitari del segle XX: la guerra de Biafra. L’escriptora nigeriana, viralitzada per la seva excepcional conferència “El perill d’una sola història”, ens regala precisament complexitat històrica, personatges fascinants, i un teló de fons que contribueix, en aquest cas sí, a construir la història del continent africà en majúscules. Ningú que pretengui endinsar-se en la literatura africana contemporània pot passar per alt aquest títol.

Com veieu, les recomanacions són variades, per a tots els gustos i moments. Esperem que gaudiu de la lectura.

libros

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.