Recés a la ciutat (III): Dissabte sant: alegria, alegria tanmateix

Recés a la ciutat (III): Dissabte sant: alegria, alegria tanmateix

Josep M. Rambla BlanchEls crits d’angoixa dels sofriments del divendres sant donen pas al silenci del matí del dissabte sant i enmig d’aquest irromp la joia de la Resurrecció.

A. Déu l’ha glorificat (cf. Jn 12,28)

“Després de les proves de la seva ànima, veurà la llum” (Is 53,11)

Jesús, tot bevent el calze amarg de la creu, ha aconseguit la plenitud de la joia. La seva condició divina ara es manifesta i omple de joia el seu cor i els nostres. Aquesta joia emergeix enmig dels sofriments i ressona encara molt més fort després de les llàgrimes del divendres. Estem potser temptats a mantenir-les aquestes amb la temptació de preguntar-nos:  És possible l’alegria en el nostre món actual? ¿Potser ens hi trobem amb  “tremolor i esglai”? (Mc 16,8)…  Jesús, però, ens diu que sí, que l’alegria és possible. “La meva alegria…” (Jn 15,11). Ningú no ens la podrà prendre, encara que passem per camins de tristesa. Una alegria extra, “completa”. Cal transcendir les nostres mesures de felicitat i d’alegria per assolir l’alegria de Déu. On ens la proposa Jesús la felicitat? Unim-nos al grup dels deixebles, que  “s’alegraren de veure el Senyor” (Jn 20,20). “El Senyor és a prop” (Fil 4,4-5).

La nostra alegria va molt lligada a l’oració, perquè la joia és un do, i fins i tot un fruit del mateix fet de pregar, de l’acte de demanar: “Fins ara no heu demanat res en nom meu, demaneu i rebreu, i la vostra alegria serà completa (Jn 16,24). És que Déu és alegria (cf. Mt 25,21.23).

B. Alegria, tanmateix

Us convido a deixar-nos omplir de l’alegria del ressuscitat a través del quadre de Pérez Esquivel, El Resucitado acompaña al pueblo. Amb tot el colorit, transmet l’exultació del poble llatinoamericà que sent en Jesús un alliberador.

Abans, però, de passar massa ràpidament a veure les conseqüències joioses que té per a les nostres vides la resurrecció de Jesús, sant Ignasi ens proposa d’alegrar-nos no pel nostre bé, sinó “per l’alegria de Crist ressuscitat” mateix. Amb ell hem patit, i amb ell ens alegrem. Si d’ell ens hem com-padit, amb ell ens con-graciem. 

Jesús viu la seva pròpia joia

Jesús comparteix la joia amb el Pare. Al final de la nostra vida, nosaltres també esperem que el Pare ens digui: “Entra en el goig del teu Senyor” (Mt 25, 21.23). I el Crist, el primer de tots els vivents, ens comunica ja ara aquesta joia “completa”. No parlem d’una joia superficial, sinó d’un sentit últim de la nostra vida i de les nostres obres, “sentir la pròpia vida envoltada pel misteri insuperable de la gràcia amorosa i salvífica” de Déu (Andrés Torres Queiruga). Una joia essencial i profunda que irradia a través de  diverses dimensions de la vida personal i també comunitària.

“Us ho torno a dir, estigueu contents”

Alliberem l’alegria perquè la portem dins. Trenquem la capa de la incredulitat! Els deixebles, van veure Jesús “amb els ulls de la fe” i s’alegraren. Una fe que és “comptar d’una altra manera”. Aquesta joia no és una joia per ser viscuda de manera individual, sinó relacionada intrínsecament amb la vida eclesial, en comunitat. Us convido a meditar la felicitat a partir de cinc punts:

a. El goig de la fraternitat.Que n’és de bo i agradable viure tots junts els germans!”. Som filles i fills d’un mateix Pare, que ens concedeix dir joiosament “Abbà” tots junts.

b. Feliços els compassius, tal com se’ns deia a les benaurances. Misericòrdia i alegria s’agermanen, perquè la misericòrdia ens fa semblants a Déu, “Pare misericordiós”, tot prolongant la seva bondat. “Ajudem Déu”!

c. Una joia ecològica. Amb la resurrecció del Crist se’ns obre l’alegria d’una fraternitat còsmica. La globalització pot esdevenir la universalització de l’alegria…

d. Tombar els murs de l’enemistat. Déu, que ens ressuscità en el Crist (cf. Ef 2,6) ens concedeix la dignitat i el goig de compartir la seva obra de reconciliació, “destruir el mur de separació, abolint l’enemistat”. Avui, no tenim potser una tasca particular entre nosaltres i una font de joia?

e. El plaer, una assignatura pendent. El Ressuscitat és el “sí” de Déu al nostre món.  Un plaer i una joia que no són pas de baixa intensitat… I Déu ens convida a viure la felicitat en plenitud, de manera sobreabundant. I Déu, mateix, és sobreabundància d’amor gratuït i sense mida. Tal com ha dit el Papa Francesc: “La nostra tristesa infinita sols es cura amb un infinit amor”.

sábado santo

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.