Recés a la ciutat (II): Divendres sant: un home de dolors engendradors de vida

Recés a la ciutat (II): Divendres sant: un home de dolors engendradors de vida

Josep M. Rambla Blanch.

A. Home de dolors

Avui us proposo acompanyar la meditació de dos imatges profundament impactants que ens conviden a entrar en els dolors del Crist i del món, així com en les seves capacitats de ser engendradors de vida i de consolació. Primer però, convé no passar per alt massa ràpidament per sobre de la cruesa desgarradora dels dolors del Crist. Són dolors que ens treuen l’alè quan els contemplem. N’hi ha tants de vídeos de YouTube sobre drames del món i injustícies que és gairebé impossible arribar fins el final… Són dolors que no han de ser “racionalitzats” massa ràpidament, que no han de ser objecte d’un discurs per trobar-hi un sentit. Deixem primer que ens impacti la seva cruesa! Convido a contemplar el Crist crucificat de Benito Prieto Coussent.

Dolor del Crist

Jesús es va sentir com un home trepitjat… Com un cuc… Repugnant a la mirada de qui el veu…, amb totes les amargues vessants del  dolor. Isaïes és el profeta que més va ajudar a la primera comunitat cristiana a contemplar la Passió i la Crucifixió: “Un home de dolors i fet a la malaltia; i com un davant de qui amaguen la cara, el teníem per un no res menyspreable” (Is 53,3). “I nosaltres el preníem per un castigat, per un que Déu toca i humilia!” (Is 53,4). Un home fracassat! Un fracàs no solament humà per ser abandonat de tothom i per ser considerat com un delinqüent, sinó també un fracàs religiós: ¡els poders religiosos també l’estaven condemnant a mort!… Així pot “compadir-se de les nostres febleses…” (Hebr 4,15).

El sofriment del nostre món

Contemplar Jesús és contemplar el sofriment del nostre món. ¡Quina profunditat la del dolor dels qui moren de fam, dels qui s’ofeguen enmig del mar veient la costa de salvació, dels qui pateixen una malaltia crònica incurable, dels qui són torturats, dels qui pateixen l’atur o les conseqüències personals i familiars de la injusta societat de la desigualtat, els empresonats injustament… Quantes cares té el sofriment!… Davant d’aquest sofriment, Déu ens crida a:

a. Lluitar contra el propi dolorPerquè el cristianisme no és una exaltació del sofriment. I Déu és en el dolor, al nostre costat donant-nos forces per lluitar-hi en contra…

b. Lluitar contra el dolor dels altres…Els qui lluiten pels refugiats en plena mar o en camps de refugiats… El risc de la vida, els accidents continus, el cansament, la por,… la pèrdua de prestigi, la incomprensió, ser titllats d’idealistes, d’ingenus, de “bonisme”… 

c. Compartir simplement el  sofriment del altres. ¿És possible i humà viure sense cap mena de dolor i de sofriment quan germanes i germans nostres es troben aclaparats sota el pes de sofriments immensos?  Sabem moltes coses sobre el sofrimentde la gent, però no sabem gaire del seu mateix sofriment.

B. COM ABUNDEN ELS SOFRIMENTS, ABUNDA LA CONSOLACIÓ

Sabem per experiència en les nostres vides que “on va abundar el sofriment, va sobreabundar la gràcia i la consolació”. Per això, proposo contemplar el Crist del Somriure, aquell davant del qual sant Francesc Xavier va pregar de nen i d’adolescent tantes vegades en el seu castell natal de Navarra.

El dolor lluminós

A l’evangeli de Joan, la Passió és “la llibertat i la sobirana majestat del Crist en el sofriment i en la mort” (Donatien Mollat). Paradoxalment, en el moment més obscur, davant d’un ajusticiat i menyspreat, “un cuc i no pas un home” (Sl 22,7), el centurió crida: “Veritablement, aquest home era Fill de Déu” (Mc  15,39). El dolor del Crist és lluminós per al centurió fins al punt de fer-lo pronunciar la confessió definitiva de l’evangeli de Marc.

En la mida dels sofriments, abunda la consolació (cf. 2Cor1,5)

Déu és present en el sofriment humà, s’hi amaga, però no desapareix. I el dolor es converteix en “creu”. Contemplem algunes llums que irradia el sofriment…:

a. El sofriment de la compassió.Les entranyes de Jesús foren remogudes pel sofriment dels altres. La persona que segueix Jesús entrarà també en aquest sofriment de la “misericòrdia”, un cor afectat pel sofriment dels altres. “Feliços els misericordiosos” (Mt 5,7)…

b. El sofriment de la mateixa solidaritat efectiva. La compassió és dolorosa i dolça a la vegada, però exigeix despreniment personal i material,  donar i donar-se. I “fa més feliç donar que rebre” (Ac 20,35)…

c. El sofriment de la identificació amb el dolor aliè. L’amor porta a la identificació. I l’amor cristià, s’inspira en aquell que va voler “fer-se en tot semblant als germans” (Hebr 2,17). Hi ha carismes especials que són llum en la foscor…

d. El dolor d’un nou naixement.Cada ferida que ens deixa el dolor en la nostra vida és com una escletxa que ens va obrint a la vida plena, quan Déu ho serà tot en tots (cf. 1Cor 15,28).

viernes santo

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.