Aspectes filosòfics del morir humà

Aspectes filosòfics del morir humà

Joan Ordi[Aquest article és un resum-síntesi de la ponència que l’autor va fer a la Jornada “Davant de la mort… tothom és igual? El final de la vida i la pluralitat religiosa en imatges, paraules i gestos” organitzada per l’Espai Interreligiós de Migra Studium i el centre d’estudis Cristianisme i Justícia].

Partint de la convicció que la filosofia constitueix un àmbit de reflexió que abasta la vida i la realitat de manera global i que transcendeix així el domini molt més restringit de la ciència, afrontar la mort humana des d’aquesta òptica implica preguntar-se quina saviesa se’ns revela en el fet de la nostra mortalitat, ja que amb una explicació merament científica de la mort no n’hi ha prou per entendre-la en tot el seu abast. Heus-ne ací cinc aspectes.

Primer: La vida ens garanteix un cert saber anticipat del morir. Tot el viure es dilata, mentre dura, sobre la possibilitat real, dramàtica i permanent de morir en qualsevol punt de l’arc temporal de la nostra vida. La mort és coextensiva a la vida, ja que la vida també és coextensiva a la mort. Per això ens sentim cridats a acollir la vida seriosament.

Segon: Sentim la possibilitat de morir com una amenaça global i radical a la persona. Som una unitat integrada de diferents dimensions que coadjuven totes elles a la síntesi personal que es veu amenaçada per la mort d’una manera radical i global. És tot el nostre ésser humà que percep que la mort el pot destruir completament.

Tercer: En morir, la vida d’una persona assoleix caràcter de definitivitat i de totalitat. Morir significa fer definitiu el procés de creixement dut a terme i totalitzar la construcció de la pròpia persona. Amb la mort resta com segellada la vida en el nivell d’autoconstrucció que hagi assolit. I l’aparent dispersió de l’existència acaba convertint-se, gràcies al tancament de la mort, en una unitat ja immodificable.

Quart: La mort ens planteja la qüestió del sentit de la vida. Què haurem edificat que hagi estat noble, humà, positiu per a nosaltres i per als altres, com si fos un ideal el valor del qual ni la mort podria desmentir? Què hi haurà hagut de veritat, de bé i de bellesa en la nostra vida, com a indicadors d’una existència que es podria recordar amb agraïment?

I cinquè: L’experiència anticipada de morir també ens planteja la qüestió de confiar la pròpia vida. Ens passem la vida generant confiança en els altres i gaudint de la confiança ja bastida al nostre voltant en totes les experiències humanament més significatives. Per això, la pregunta a què o a qui confiarem últimament la nostra vida i la vida dels altres en relació amb la mort constitueix un qüestionament o desafiament legítim que no podem defugir superficialment i que està íntimament relacionat amb la qüestió del sentit de la vida. Si som éssers que viuen gràcies a la confiança i a l’esperança, ¿podem acostar-nos a la mort confiant que haurà valgut la pena el que haurem viscut i que la nostra pròpia persona i la dels altres tindran un valor més alt que el mateix poder anorreador del morir humà? La pregunta revela la lògica interna de la vida mateixa.

morir

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.