Pujada del salari mínim:  aprovada o suspesa?

Pujada del salari mínim: aprovada o suspesa?

Miriam Feu.A les acaballes del 2017 podíem llegir als mitjans de comunicació que el Govern, la patronal i els sindicats s’havien posat d’acord per augmentar el salari mínim interprofessional d’un 4% per al 2018, amb un increment gradual fins als 850 euros mensuals el 2020 (amb 14 pagues). Així, d’entrada, sembla que, primer, que es posin d’acord, i segon, que pactin augments del salari, hauria de ser una bona notícia. Però com podem valorar si aquesta pujada és suficient? Ens cal introduir alguns elements de reflexió.

En primer lloc, si considerem que el salari ha de garantir un mínim vital per a la persona, s’hauria de comparar, precisament, amb aquest mínim vital, en la línia dels estudis sobre el “salari de vida”, d’inspiració anglosaxona. Aquests calculen la despesa necessària per viure dignament en un territori, i a partir d’aquesta despesa o “cost de la vida” calculen el salari mínim necessari, el qual anomenen “salari de vida” (living wage) o “salari de referència”. Sense anar més lluny, un estudi de la consultora Daleph del 2016 sobre el salari de referència a l’àrea metropolitana de Barcelona l’establia entorn de 1.049 euros mensuals per a una persona sola (equivalent a 900 euros mensuals si considerem 14 pagues l’any). Segons aquesta comparativa, el salari mínim de 735,9 euros mensuals pactada a nivell estatal per al 2018 seria insuficient per a les persones ubicades en l’àrea metropolitana de Barcelona. Així, des de la perspectiva del salari de referència, se’n desprenen dues idees a tenir en compte: la primera, que el salari mínim hauria de ser una mesura relativa i en funció del cost de la vida de cada territori, i la segona, que les administracions locals tenen un paper per anivellar o compensar les diferències que es puguin donar entre alguns territoris i el conjunt de l’estat.

En segon lloc, si comparem la xifra del salari mínim amb el llindar de pobresa que estableix l’Enquesta de condicions de vida, ens trobem que poden haver-hi persones que estiguin cobrant el salari mínim que estableix la llei i a la vegada s’incloguin dintre de la definició de persones pobres. Per exemple, el llindar de pobresa per a una persona sola a Catalunya el 2016 queda fixat en 10.054,4 euros anuals segons l’Idescat, equivalents a 718,2 euros mensuals (en 14 pagues), mentre que el salari mínim interprofessional de l’any 2016 va ser de 655,2 euros mensuals. És a dir, que les persones que treballaven i cobraven el salari mínim eren, a la vegada, treballadors pobres (sempre i quan no tinguessin altres ingressos), i tot això dins dels marcs de la legalitat.

En tercer lloc, si ens fixem en la carta social europea (signada per Espanya l’any 1978) i en la interpretació del Comitè Europeu de Drets Socials sobre el salari mínim, podem veure que  s’estableix entorn del 60% del salari mitjà del país. Així, si per al conjunt d’Espanya el salari mitjà va situar-se en 1.878 euros el 2016, el 60% serien 1.127 euros, o 966 si considerem 14 pagues l’any. També molt per sobre dels 655,2 euros del salari mínim del 2016, i fins i tot dels 735,9 euros pactats del 2017.

Així doncs, tant si ens fixem en garantir el mínim vital, com en superar el llindar de pobresa o en complir amb la carta social europea, arribem a la mateixa conclusió que l’import pactat del salari mínim per als propers anys és encara insuficient.

Cal seguir augmentant el salari mínim interprofessional. I cal complementar-lo amb polítiques d’accés a l’habitatge, com l’increment del parc de lloguer social i del lloguer assequible, perquè, no oblidem que el principal problema el trobem en comparar el salari amb el preu tan elevat que s’ha de pagar pel lloguer de l’habitatge principal, al menys, a les grans ciutats i àrees metropolitanes. Finalment, també són necessàries polítiques d’ingressos mínims per a les persones que no poden ni podran incorporar-se al mercat laboral. Tres grans reptes per a l’agenda política d’aquest 2018 que tot just estrenem.

salario mínimo

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.