Irrenunciables ètics dels drets de la persona

Irrenunciables ètics dels drets de la persona

Grup d’economia de CJ1.- Un llarg procés social i cultural ha arribat a formular uns drets de tota persona humana. Aquest procés ha passat per moltes etapes, lluites i encerts fins que ha estat acceptat per la major part de la humanitat com un principi bàsic de justícia i bona convivència. Una de les principals bases dels drets humans rau en l’anomenada dignitat de tot ésser humà pel simple fet de ser-ho.

2.- Des de la doctrina social de l’Església, el reconeixement de la dignitat de la persona humana es fonamenta en la Bíblia i en la tradició de les esglésies que consideren l’ésser humà com a fill i filla de Déu, que en la seva revelació ha comunicat el seu amor creatiu i el destí de persones i pobles en harmonia amb la natura cap a una plenitud en Crist Jesús.

3.- Des d’aquest fonament de la dignitat de tota persona humana, es dedueixen uns grans principis pels quals es reconeix que tot ésser humà ha de poder cobrir les seves necessitats materials com són el dret a la vida, a l’alimentació, sanitat, habitabilitat, treball, etc. De manera que s’harmonitzi en un marc legal que uneixi llibertat i ordre jurídic.

4.- Reconeixent la dignitat espiritual de l’ésser humà es reconeixen uns drets a la llibertat religiosa, a l’opinió, a participar democràticament en la societat, a les llibertats socials, polítiques, culturals i econòmiques i a tot el que ajudi al millorament del bé comú .

5.- Aquests drets materials, socials i espirituals no són concessions de les estructures de poder sinó que són patrimoni propi de tota persona. Li pertanyen per la seva mateixa dignitat, sense diferències de gènere, religió o cultura, en el marc d’una legislació que els garanteixi, els protegeixi i els desenvolupi en un ordenament democràticament elaborat i gestionat.

6.- La doctrina social de l’Església sempre ha manifestat que a aquests drets es corresponen uns deures. Aquests deures són moltes vegades del subjecte mateix del dret i altres vegades la corresponsabilitat serà d’altres o de la mateixa societat. No hi ha drets sense deures i responsabilitats.

7.- Hi ha una certa jerarquització dels drets humans. No tots tenen la mateixa importància. En una visió sintètica pensem que aquells que són més propers al fet mateix de la vida, sense els quals aquesta es fa impossible o molt costosa de mantenir-se, han de passar davant  d’altres que pertanyen al benestar, acumulació i enriquiment, per molta legalitat que puguin tenir.

8.- Sempre caldrà atendre en el dret la lletra i l’esperit. Un aferrament a la pura lletra pot crear notable injustícia i absoluta manca d’equitat. La lletra és necessària perquè concreta, ordena i marca la praxi del que anomenem esperit, que representa el conjunt de valors que s’han escrit. La sola lletra mata i l’esperit vivifica i renova.

derechos

Imatge extreta de: UN

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.